Primer triomf de Brad Binder
GP d’Alemanya. Moto 2. Vierge, setè, lidera el segon grup i Àlex Márquez entra tretzè, tocat físicament i sense adherència
Xavi Vierge i Àlex Márquez no van poder concretar el resultat que tenien a l’abast en el GP d’Alemanya de Moto 2. El de Castellbisbal no va sortir gaire bé i al final de la primera volta Miguel Oliveira (KTM) el va tocar quan mirava d’avançar-lo. En l’impacte es va inflar el coixí de seguretat i Vierge va caure al catorzè lloc. Va remuntar fins a liderar el segon grup, però despenjat del grup capdavanter.
Per la seva banda, el cerverí corria tocat per una caiguda dissabte i, sense prou adherència en la roda posterior –un problema que va motivar la retirada d’Isaac Viñales, tot just superat l’equador de la cursa–, no va poder mantenir el ritme. Márquez va arribar a rodar cinquè, però va anar perdent posicions fins que en l’últim gir Pecco Bagnaia el va relegar al tretzè lloc.
El líder del mundial només va ser dotzè, endarrerit per la caiguda de Pasini en la segona volta, que el va treure de la pista. Llavors el líder era Luca Marini, seguit per Joan Mir, Sam Lowes i Brad Binder. El mallorquí es va col·locar primer en la cinquena volta, però el sud-africà de KTM el va superar en la novena per endur-se la primera victòria en Moto 2.
Mir, vigent campió de Moto 3 –Binder va ser el campió el 2016–, va assolir el millor resultat en la categoria, segon, i el germà de Valentino Rossi, el primer podi en el mundial. En la general, Oliveira, quart ahir, s’ha acostat a tot just set punts de Bagnaia, mentre que Márquez continua tercer.
Gran cursa sense premi d’Arenas
En un circuit que descobria –no hi va córrer el 2017 per lesió–, Albert Arenas (KTM) va protagonitzar una gran cursa de Moto 3 a Sachsenring. El gironí es va mostrar molt actiu en el nombrós grup capdavanter i va arribar a encapçalar la cursa en la volta 15, aprofitant l’error de Di Giannantonio (Honda), que va entrar passat en el primer revolt i en la caiguda va tocar el seu company Jorge Martín. Cinc voltes més enllà, quan en faltaven set, el català era tercer rere el madrileny i Bezzecchi. Llavors Oettl el va avançar en el dotzè revolt, Arenas va voler aguantar per fora, va forçar massa l’eix davanter i va caure. Martín ja s’havia escapat i es va endur el cinquè triomf en nou curses.