És massa fort
Marc Márquez aconsegueix una victòria de llibre a Sachsenring, un prodigi d’estratègia, ritme i velocitat
Rossi i Viñales superen les Ducati i són segon i tercer darrere del cerverí
Marc Márquez tenia el guió tan ben construït que la victòria d’ahir en el GP d’Alemanya gairebé va semblar plàcida al costat de la de l’any passat a Sachsenring, quan Jonas Folger –ha reaparegut recentment provant la Kalex-Triumph de Moto2 del 2019– li va oferir una bona rèplica amb la Yamaha Tech3. Ahir ningú ho va poder fer. El pilot d’Honda va fer el que va voler i quan va voler. El lideratge inicial de Jorge Lorenzo va ser un miratge –el mallorquí de Ducati va entrar sisè– i el doble podi de Yamaha, un premi de consolació que no amaga que la marca dels diapasons ja encadena dinou curses sense assaborir el cava de la victòria.
En canvi, el curs de Márquez està sent tan impecable com el seu plantejament de cursa ahir. Va sumar la cinquena victòria en nou curses i enceta el petit descans estiuenc –el mundial es reprèn a l’agost a Brno– amb un avantatge de 46 punts respecte a Rossi. L’any passat va marxar de Sachsenring amb un coixí de cinc puntets respecte a Maverick Viñales, tercer ahir. Encara bo que el Tro de Cervera té dos zeros en el caseller; altrament, la resta del grup ja podria allargar les vacances fins al novembre.
Les tres fases
Márquez havia dividit la cursa en tres fases i va aplicar l’estratègia fil per randa. No va sortir bé i el van superar les Ducati de Lorenzo i Danilo Petrucci. Era la fase del trenet, amb tot el grup encara compacte –per bé que força estirat– perquè encara ningú patia amb els pneumàtics. El 93 muntava el dur al davant i el tou al darrere, mentre que el balear va optar pel tou –va ser l’únic– i el mitjà, i Rossi, per dos mitjans. En la volta 13, Márquez va superar el 99 i va continuar amb el ritme d’1:21 alts, mentre Lorenzo començava a fer com els crancs quan el tou davanter va haver dit prou.
Llavors Rossi es va col·locar segon aprofitant els problemes d’adherència del balear, a un segon de Márquez. Quan l’italià va fer una volta ràpida (1:21.776 en la 18a) i es va apropar a mig segon, el campió va decidir treure el suc de les gomes i, si de cas, mirar de sobreviure al final. En aquesta fase era l’únic que mantenia el ritme d’1:21 alts –Rossi i els altres ja tenien el sostre en l’1:22– i a més va replicar el registre de Valentino amb dues voltes ràpides seguides: 1:21.652 en la 19 i 1:21.643 en la 21. Ja tenia més d’un segon i mig d’avantatge, i l’última fase –la de supervivència– va ser una passejada, amb més de tres segons de marge quan faltaven tres voltes (de 30). En l’última va aixecar el peu (1:24.328) i Rossi va creuar la meta a 2.2. El cinquè podi de l’italià i el seu millor resultat del curs fins aleshores.
Viñales contra les Ducati
La segona M1, de Viñales, va haver de suar encara més per enlairar-se fins al podi. L’empordanès va perdre pistonada en les primeres voltes (setè en la quarta), ja amb Àlex Rins i Pol Espargaró fora de combat per una caiguda en el primer gir. I en la novena el va superar un combatiu Álvaro Bautista amb una Ducati GP17, tot i que va mantenir el setè lloc perquè va caure Cal Crutchlow (Honda). Però en les últimes vuit voltes Mack es va desempallegar de les quatre Ducati que el precedien (Dovizioso, Bautista, Lorenzo i Petrucci) i va entrar tercer darrere del seu company. Petrux va ser la millor moto italiana, quart, i Bautista va entrar cinquè, al davant de les GP18 de Jorge i Dovi, sisè i setè.
LES DADES
Marc Márquez
Una partida d’escacs fent equilibris a 300 per hora. L’estratègia del cerverí era guanyadora i el pilot, també.
Tito Rabat
Les caigudes davant seu li van permetre puntuar després de dues curses sense fer-ho. Tretzè i cinquena millor Ducati.
Aleix Espargaró
Una caiguda en l’escalfament matinal li va impedir córrer, sense res trencat però amb un fort cop al pit.
Dani Pedrosa
Tres dies després d’anunciar la seva retirada, el vallesà va entrar vuitè, amb un ritme d’1:22 mitjos.
Maverick Viñales
Segon podi seguit i tercer del curs. Va perdre terreny en les primeres voltes, però ho va recuperar tot al final.
Pol Espargaró
Havia fet el millor temps en l’escalfament, però va tocar Iannone en el tercer revolt i en caure va envestir Rins.
Àlex Rins
Víctima innocent de la caiguda de Pol en la primera volta. Coses que passen quan surts al mig del grup.