Africa Eco Race
L’altre Dakar
L’Africa Eco Race ressegueix la petja de Thierry Sabine, l’inventor del gran ral·li tot terreny que arribava al llac Rosa
Els catalans Josep Maria Servià i Fina Roman s’encarreguen de dissenyar el recorregut, amb una premissa bàsica: “El mínim de pedres i el màxim de sorra”
El somni d’un gran ral·li tot terreny que comencés a Europa i travessés una part de l’Àfrica occidental el va tenir Thierry Sabine a les acaballes dels anys setanta del segle passat. Una fantasia que va esdevenir el París-Dakar i, més endavant, simplement “el Dakar”, quan la màgia del cèlebre llac Rosa de la capital senegalesa on es disputava l’etapa final va haver eclipsat el glamur de la ciutat de la llum. La prova va sobreviure a la mort del seu creador el 1986, en un accident d’helicòpter mentre vetllava per la cursa, però es va haver de reinventar arran de la cancel·lació de l’edició del 2008 per amenaça terrorista. El 2009 la marca Dakar va fugir a l’Amèrica del Sud perseguint la seguretat plena i també nous interessos econòmics. Llavors va entrar en escena Jean-Louis Schlesser, un antic guanyador de la cursa de Sabine que no volia que l’autèntic Dakar –i tota la seva càrrega solidària i d’aventura humana i esportiva– es perdés. Per això va crear l’Africa Eco Race. Fa uns dies va ser a Barcelona per presentar-ne l’onzena edició, que es disputarà el gener del 2019, amb sortida des de Mònaco i arribada –no cal dir-ho– a Dakar.
Llibre de ruta català
“Descobrir l’Àfrica sobre la petja de Sabine.” Així defineix Schlesser la seva cursa, amb un recorregut de 6.500 quilòmetres en dotze etapes pel Marroc, Mauritània i el Senegal. Un traçat 100% dakarià, que des de la primera edició del 2009 s’encarreguen d’elaborar Josep Maria Servià i Fina Roman. La parella catalana és la politja de transmissió de l’experiència com a pilot que Schlesser vol oferir en la seva cursa. Servià té aquesta filosofia ben interioritzada: “Busquem el mínim de pedres i el màxim de sorra”, afirma el pilot de Pals. Ho constata Moi Torrallardona –present en l’acte al costat de pilots com ara Gerard Farrés, Dani Oliveras, Joan Font, Jordi Juvanteny i Santi Navarro–, vencedor de l’Africa Eco Race del 2018 en la categoria de camions amb Gerard de Rooy. “El recorregut és tot lineal, amb enllaços molt curts, respectuós amb la mecànica (molta sorra i poques pedres), molt bo i clar per als navegants”, assevera el copilot bagenc. A més, l’ambient és més “aventurer”, segons l’antic esperit del Dakar. Per exemple, els bivacs es fan al bell mig del desert, amb tota la caravana de cotxes, motos –també bicilíndriques de 750 cc–, quads, camions, vehicles clàssics (anteriors al 1986) i l’apartat Raid (participants no competitius) unida. No debades, va ser allà, al desert, on Sabine va imaginar la cursa cap a Dakar.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024