Fórmula 1

Vol la Triple Corona

Alonso anuncia que el 2019 no competirà en la F-1 perquè ara mateix té al cap “reptes més grans” que córrer en la categoria reina

Amb la victòria a Le Mans al sarró, el missatge subliminar insinua que disputarà les 500 Milles

“Tinc reptes més grans que els que em pots oferir.” Aquesta frase dirigida a la F-1 en el vídeo de comiat que Fernando Alonso (Oviedo, 1981) va penjar ahir a les xarxes socials sembla indicar que vol girar full de la sequera de resultats que pateix la seva carrera esportiva en la categoria reina dirigint la mirada a les 500 Milles d’Indianapolis. No debades, en un vídeo ple de picades d’ullet i missatges subliminars, quan la veu en off d’Alonso pronunciava aquestes paraules apareixia de fons el casc amb què l’any passat va disputar la gran cursa americana, la tercera pota de la Triple Corona i l’única que li falta per conquerir.

Alonso va deixar Ferrari al final del 2014 fart de sumar podis sense acabar de fer el pas decisiu cap al seu tercer títol de F-1. Va abraçar el nou repte de McLaren i Honda convençut que només la força combinada de dos colossos podria fer trontollar la puixança de Mercedes. La falta de resultats va ser tan patètica que aquest any l’equip de Woking va trencar l’associació amb la marca japonesa per esdevenir client de Renault, però els fruits obtinguts amb prou feines han millorat. Tot plegat ha dut el bicampió a mirar més enllà de la F-1 per retrobar la motivació, i el nou repte és la Triple Corona, un guardó oficiós que només ha aconseguit Graham Hill, i que formen les tres curses més cèlebres de l’automobilisme mundial: el GP de Mònaco –Alonso el va guanyar dos cops fa més de deu anys–, les 24 Hores de Le Mans i les 500 Milles.

La clau de volta

L’asturià ja va debutar a Indianapolis el 2017 de bracet de McLaren, que va finançar la seva participació i li va permetre saltar-se precisament la cursa de F-1 a Montecarlo per provar sort a l’Speedway. Va ser força competitiu però va haver de plegar per avaria del motor... Honda. Aquest any McLaren no li va deixar repetir l’experiència –a més, el canvi de proveïdor motorista va trencar el vincle de Woking amb els EUA–, però va consentir que fitxés per Toyota per córrer el mundial de resistència i competís així a Le Mans. Amb l’única rivalitat de l’altre biplaça nipó i amb ordres d’equip pel mig, Alonso va vèncer en la primera cursa a Spa i també en les 24 Hores, de manera que no només té Le Mans al sarró sinó que encapçala la general del WEC al costat dels seus companys Kazuki Nakajima i Sébastien Buemi.

Aquesta és la clau de volta de la seva Triple Corona particular. A banda de guanyar les curses individuals, Alonso podria superar Hill sumant-hi els respectius títols absoluts, i seria un cas únic que li obriria una porta d’accés a l’Olimp automobilístic que fins ara no ha franquejat ningú. Aquest diumenge Alonso disputarà la tercera cursa del WEC, a Silverstone, la setmana abans de la represa del mundial de F-1 a Spa. Si el Toyota número 8 torna a guanyar, tindrà el títol ben encarrilat, per bé que aquest és un any de transició per al WEC i el curs no s’acabarà fins a mitjan 2019 –en diuen la supertemporada–, precisament a Le Mans, que a partir de llavors serà l’última cita dels cursos successius. Així doncs, el “gran repte” que l’ha dut a llevar àncores i albirar un altre horitzó per a l’exercici del seu talent inclouria també disputar el curs sencer de l’Indycar a més de les 500 Milles. Deslligat d’Honda, podria escollir qualsevol equip, també un de propulsat per Chevrolet.

I llavors, ves a saber si no pensaria a tornar a la F-1. En el comunicat en què McLaren confirmava que el vídeo que ja s’havia fet viral no era cap fake, el mateix Alonso es mostrava convençut que a Woking no trigaran a retrobar el camí de l’èxit en la F-1. “Aquest podria ser el moment adient perquè tornés al campionat”, valora el pilot. L’horitzó tal vegada s’aclareixi el 2021, quan entrarà en vigor un nou reglament tècnic de gran abast en la categoria reina. Alonso tindrà llavors 39 anys, i podria fer un retorn triomfal a la F-1 si l’aventura de la doble Triple Corona hagués estat reeixida i la seva motivació continués intacta.

LES XIFRES

312
curses
de F-1 haurà disputat Alonso quan acabi el curs. Només Rubens Barrichello (323) n’haurà fet més en tota la història de la F-1.
176
curses
va disputar fins al 1975 Graham Hill, l’únic posseïdor de la Triple Corona. Va ser el rècord fins que Riccardo Patrese el va desbancar el 1989.

Formació catalana

Fernando Alonso va escollir el número 14 com a dorsal fix en la F-1 perquè era el que duia quan va vèncer en el mundial de kàrting júnior, el 1996. Ho va fer amb l’equip Genikart de l’Escala, dirigit per Pravi Marcó i el seu fill Genís, expilot de kàrting de nivell internacional. Quan va penjar el casc, Genís va voler guiar la carrera d’un nano, i el primer va ser Antonio García, avui dia pilot oficial de Corvette als EUA. El següent, el 1993, va ser Alonso, recomanat per José Luis Echevarría, un asturià a qui els Marcó van dir que, si sobresortia algun nano, els l’enviés. Alonso va fer llargues estades a l’Empordà fins que el 1999 va saltar als monoplaces amb l’Open Nissan, un campionat de promoció creat per un altre català, Jaume Alguersuari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.