Fórmula 1

Vol la Triple Corona

Alonso anuncia que el 2019 no competirà en la F-1 perquè ara mateix té al cap “reptes més grans” que córrer en la categoria reina

Amb la victòria a Le Mans al sarró, el missatge subliminar insinua que disputarà les 500 Milles

“Tinc rep­tes més grans que els que em pots ofe­rir.” Aquesta frase diri­gida a la F-1 en el vídeo de comiat que Fer­nando Alonso (Ovi­edo, 1981) va pen­jar ahir a les xar­xes soci­als sem­bla indi­car que vol girar full de la sequera de resul­tats que pateix la seva car­rera espor­tiva en la cate­go­ria reina diri­gint la mirada a les 500 Milles d’Indi­a­na­po­lis. No deba­des, en un vídeo ple de pica­des d’ullet i mis­sat­ges subli­mi­nars, quan la veu en off d’Alonso pro­nun­ci­ava aques­tes parau­les apa­rei­xia de fons el casc amb què l’any pas­sat va dis­pu­tar la gran cursa ame­ri­cana, la ter­cera pota de la Tri­ple Corona i l’única que li falta per con­que­rir.

Alonso va dei­xar Fer­rari al final del 2014 fart de sumar podis sense aca­bar de fer el pas deci­siu cap al seu ter­cer títol de F-1. Va abraçar el nou repte de McLa­ren i Honda con­vençut que només la força com­bi­nada de dos colos­sos podria fer tron­to­llar la pui­xança de Mer­ce­des. La falta de resul­tats va ser tan patètica que aquest any l’equip de Woking va tren­car l’asso­ci­ació amb la marca japo­nesa per esde­ve­nir cli­ent de Renault, però els fruits obtin­guts amb prou fei­nes han millo­rat. Tot ple­gat ha dut el bicampió a mirar més enllà de la F-1 per retro­bar la moti­vació, i el nou repte és la Tri­ple Corona, un guardó oficiós que només ha acon­se­guit Gra­ham Hill, i que for­men les tres cur­ses més cèlebres de l’auto­mo­bi­lisme mun­dial: el GP de Mònaco –Alonso el va gua­nyar dos cops fa més de deu anys–, les 24 Hores de Le Mans i les 500 Milles.

La clau de volta

L’asturià ja va debu­tar a Indi­a­na­po­lis el 2017 de bra­cet de McLa­ren, que va finançar la seva par­ti­ci­pació i li va per­me­tre sal­tar-se pre­ci­sa­ment la cursa de F-1 a Mon­te­carlo per pro­var sort a l’Spe­edway. Va ser força com­pe­ti­tiu però va haver de ple­gar per ava­ria del motor... Honda. Aquest any McLa­ren no li va dei­xar repe­tir l’experiència –a més, el canvi de proveïdor moto­rista va tren­car el vin­cle de Woking amb els EUA–, però va con­sen­tir que fitxés per Toyota per córrer el mun­dial de resistència i com­petís així a Le Mans. Amb l’única riva­li­tat de l’altre biplaça nipó i amb ordres d’equip pel mig, Alonso va vèncer en la pri­mera cursa a Spa i també en les 24 Hores, de manera que no només té Le Mans al sarró sinó que encapçala la gene­ral del WEC al cos­tat dels seus com­panys Kazuki Naka­jima i Sébas­tien Buemi.

Aquesta és la clau de volta de la seva Tri­ple Corona par­ti­cu­lar. A banda de gua­nyar les cur­ses indi­vi­du­als, Alonso podria superar Hill sumant-hi els res­pec­tius títols abso­luts, i seria un cas únic que li obri­ria una porta d’accés a l’Olimp auto­mo­bilístic que fins ara no ha fran­que­jat ningú. Aquest diu­menge Alonso dis­pu­tarà la ter­cera cursa del WEC, a Sil­vers­tone, la set­mana abans de la represa del mun­dial de F-1 a Spa. Si el Toyota número 8 torna a gua­nyar, tindrà el títol ben encar­ri­lat, per bé que aquest és un any de tran­sició per al WEC i el curs no s’aca­barà fins a mit­jan 2019 –en diuen la super­tem­po­rada–, pre­ci­sa­ment a Le Mans, que a par­tir de lla­vors serà l’última cita dels cur­sos suc­ces­sius. Així doncs, el “gran repte” que l’ha dut a lle­var ànco­res i albi­rar un altre horitzó per a l’exer­cici del seu talent inclou­ria també dis­pu­tar el curs sen­cer de l’Indy­car a més de les 500 Milles. Des­lli­gat d’Honda, podria esco­llir qual­se­vol equip, també un de pro­pul­sat per Chev­ro­let.

I lla­vors, ves a saber si no pen­sa­ria a tor­nar a la F-1. En el comu­ni­cat en què McLa­ren con­fir­mava que el vídeo que ja s’havia fet viral no era cap fake, el mateix Alonso es mos­trava con­vençut que a Woking no tri­ga­ran a retro­bar el camí de l’èxit en la F-1. “Aquest podria ser el moment adi­ent perquè tornés al cam­pi­o­nat”, valora el pilot. L’horitzó tal vegada s’acla­reixi el 2021, quan entrarà en vigor un nou regla­ment tècnic de gran abast en la cate­go­ria reina. Alonso tindrà lla­vors 39 anys, i podria fer un retorn tri­om­fal a la F-1 si l’aven­tura de la doble Tri­ple Corona hagués estat reei­xida i la seva moti­vació con­tinués intacta.

LES XIFRES

312
curses
de F-1 haurà disputat Alonso quan acabi el curs. Només Rubens Barrichello (323) n’haurà fet més en tota la història de la F-1.
176
curses
va disputar fins al 1975 Graham Hill, l’únic posseïdor de la Triple Corona. Va ser el rècord fins que Riccardo Patrese el va desbancar el 1989.

Formació catalana

Fernando Alonso va escollir el número 14 com a dorsal fix en la F-1 perquè era el que duia quan va vèncer en el mundial de kàrting júnior, el 1996. Ho va fer amb l’equip Genikart de l’Escala, dirigit per Pravi Marcó i el seu fill Genís, expilot de kàrting de nivell internacional. Quan va penjar el casc, Genís va voler guiar la carrera d’un nano, i el primer va ser Antonio García, avui dia pilot oficial de Corvette als EUA. El següent, el 1993, va ser Alonso, recomanat per José Luis Echevarría, un asturià a qui els Marcó van dir que, si sobresortia algun nano, els l’enviés. Alonso va fer llargues estades a l’Empordà fins que el 1999 va saltar als monoplaces amb l’Open Nissan, un campionat de promoció creat per un altre català, Jaume Alguersuari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.