Una gana insaciable
Toni Bou aconsegueix el dotzè títol del mundial de trial a l’aire lliure amb la victòria en la prova de la Gran Bretanya
Acumula 24 títols en campionats del món pels dotze en pista coberta
No en té mai prou. Toni Bou no es cansa de guanyar títols i d’ampliar un palmarès que ja pot ser considerat com un dels més grans de la història en qualsevol disciplina esportiva. Costaria trobar, si és que existeix, un altre esportista que acumuli 24 títols mundials, que són els que ja té el pilot de Piera amb només 31 anys. L’últim el va aconseguir ahir a la Gran Bretanya. És el dotzè de la seva trajectòria en el mundial de trial a l’aire lliure, que cal afegir als dotze que també ha guanyat en el de pista coberta. Els dos primers els va aconseguir el 2007. Des de llavors s’ha coronat en tots els mundials que s’han disputat. Als seus rivals no els ha deixat ni les escorrialles.
Bou arribava a la vuitena prova de la temporada amb la primera oportunitat de guanyar el títol. En feia prou amb el segon lloc per assegurar-se’l. O amb el tercer, sempre que Jeroni Fajardo, el seu perseguidor immediat, no aconseguís la victòria. El cas és que depenia d’ell mateix i, com era de preveure, no va necessitar esperar els resultats de cap rival per posar-se la corona. Bou es va endur, també, la victòria parcial, la setena que aconsegueix aquesta temporada. “No hi ha res millor que guanyar guanyant”, explicava després de la prova.
Malgrat la manifesta superioritat amb què Bou ha acabat campió, ell mateix assegurava que la temporada ha estat més difícil que d’altres a causa de la lesió que es va fer en el mundial en pista coberta. El pilot de la marca Montesa va tenir una aparatosa caiguda en la prova de Le Mans en què es va fracturar tres vèrtebres. Però això no el va apartar del títol mundial de l’especialitat ni ara del títol del mundial a l’aire lliure, considerat el campionat rei d’aquest esport.
Bou queia provisionalment al quart lloc del trial anglès per un cinc en la setena zona de la primera volta que ell va qualificar de “molt estricte.” Amb tot, es va poder refer i va acabar la volta en el segon lloc amb vuit punts, només superat per un sorprenent Miquel Gelabert (Sherco), que va acabar amb tres. El pilot de Sant Esteve de Llémena va aconseguir mantenir el primer lloc en les dotze primeres zones, en les quals va fer només tres punts, els mateixos que Bou. En la penúltima zona, però, Gelabert va fer cinc punts i va perdre el lideratge en benefici de Bou, que va superar la zona sense cap peu. Adam Raga (TRRS), tercer fins llavors, també va aprofitar l’errada del gironí per avançar un lloc i finalitzar la prova segon. Jeroni Fajardo (Gas Gas) no va tenir l’oportunitat de lluitar per la victòria en cap moment. Va acabar la primera volta amb setze punts i només va poder acabar sisè.
“Ha estat una dia molt especial. Sabíem que seria una cursa fàcil, on no es podien fer errors. M’han posat un cinc a la zona set molt estricte i això m’ha fet anar tota la cursa al límit. Amb un cinc més podia acabar setè o vuitè, i si aguantava sabia que podia guanyar. He arribat rodat en el tercer i el quart lloc, però m’he recuperat i en Miquel ha fallat en les últimes dues zones”, va explicar Bou després de la prova. “No hi ha res millor que guanyar el títol guanyant. Era el millor que podia passar, així que estic molt content”, va afegir.
La victòria de Bou ahir és la cinquena consecutiva, la sisena de la temporada i, atenció, la número 103 de la seva carrera en aquest campionat. En el Gran Premi de Portugal, fa tres curses, va aconseguir superar el rècord absolut de victòries, que tenia el britànic Dougie Lampkin, set vegades campió del món, amb 99.
La prova britànica va ser la penúltima del calendari. El 16 de setembre es disputarà l’última a Itàlia, on es decidirà el subcampionat. Jeroni Fajardo, malgrat el pobre resultat d’ahir, va conservar el segon lloc, però no ho tindrà gens fàcil perquè només té quatre punts d’avantatge respecte de Jaime Busto (Gas Gas), que ahir va ser setè, i cinc respecte d’Adam Raga.