“No t’ima­gi­nes que en sis anys puguis gua­nyar cinc títols de sis pos­si­bles. És un somni, i no me’n vull des­per­tar, tot i que soc cons­ci­ent de com n’és de difícil.” Marc Márquez, sem­pre amb un som­riure d’ore­lla a ore­lla, no podia ser més efu­siu en la cele­bració del seu cinquè títol de Moto GP, acon­se­guit quan encara fal­ten tres cur­ses per al final de la tem­po­rada. “Hem estat cons­tants, rodant ràpid i pujant al podi en totes les cur­ses que he aca­bat, menys a l’Argen­tina i Itàlia”, va valo­rar sobre la tem­po­rada. El pilot de Cer­vera va tenir parau­les d’elogi per a Andrea Dovi­zi­oso, que va tenir una cai­guda en la penúltima volta: “Sense rival no hi ha cam­pi­o­nat, i el rival és el que et fa créixer i entre­nar. Això m’ha pas­sat amb Dovi, però també amb Lorenzo [de qui ahir es va con­fir­mar que no cor­rerà a Phi­llip Island]. Són els dos pilots amb qui més he llui­tat en les últi­mes vol­tes. Han fet que Moto GP hagi asso­lit un nivell d’espec­ta­cle impres­si­o­nant. Aquesta segona part de tem­po­rada ha estat molt igua­lada.”

Márquez va tenir un con­tra­temps quan, en la volta de cele­bració, aixe­cant Scott Red­ding, li va sor­tir l’espat­lla de lloc, una lesió que fa temps que arros­sega i que va decla­rar haver ama­gat: “No és el pri­mer cop que em passa. És un punt dèbil que m’hauré d’ope­rar. No és una inter­venció impor­tant, però la recu­pe­ració és llarga. No ho he vol­gut dir durant la tem­po­rada perquè no ho sabes­sin els rivals, però en alguns grans pre­mis havia arri­bat tocat a la cursa perquè se m’havia sor­tit en els entre­na­ments.” Márquez va expli­car que l’ambi­ent que l’envolta és deter­mi­nant en la con­se­cució dels seus èxits: “La clau és l’entorn, i per això tinc ganes de cele­brar-ho amb la meva gent, arri­bar a Cer­vera i veure la meva mare. Hi ha molta gent al meu vol­tant i tots hem d’anar en la mateixa direcció.” Márquez ha igua­lat els títols de Mick Doo­han en la cate­go­ria reina, i espera con­ti­nuar sumant: “A Austràlia li diré que ho sento, però espero no fre­nar-me aquí.”