“El ral·licròs és com el rugbi; el contacte és legal si és net”

Quins objec­tius s’ha mar­cat aquest curs, que en RX2 comença al Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya?

Són set cur­ses. Inten­ta­rem entrar en les semi­fi­nals de cada cita; seria el pas següent que hem de fer aquest any. Però sem­pre va arri­bant gent nova i molt potent, i és com­pli­cat. La gent del nord d’Europa i els EUA tenen una altra men­ta­li­tat, han vis­cut el ral·licròs des de sem­pre, i jo tot just hi estic entrant. Ho tenen molt per la mà i a nosal­tres ens costa més.

S’hi troba a gust en el ral·licròs? Hi dis­fruta?

Per a dis­fru­tar és bes­tial, perquè és una dis­ci­plina molt activa, amb una gran dosi d’adre­na­lina.

I com porta el tema dels ine­vi­ta­bles con­tac­tes a la pista?

Al prin­cipi em feia una miqueta de cosa. Jo al prin­cipi anava a dema­nar perdó quan tocava algú, i veia que no hi dona­ven cap importància. El ral·licròs és com el rugbi, el con­tacte és legal si és net. És ine­vi­ta­ble, com dius, perquè en el ral·licròs el metre qua­drat es ven més car que a Andorra!

I, a més, les mànegues són molt cur­tes.

És un esprint pur. Ho has de donar tot en sis vol­tes a un traçat de poc més d’un quilòmetre. Té el seu encant, però l’edu­cació que tenim aquí no és la que tenen al nord d’Europa. Jo pen­sava que els pilots nòrdics feien això a més a més, com una segona espe­ci­a­li­tat, i resulta que no. Ells volen ser cam­pi­ons del món de ral·licròs des que són petits, i això es nota molt. El ral·licròs és un espec­ta­cle: la gent veu més de 50 cur­ses durant el cap de set­mana, i saben en tot moment qui va pri­mer i qui va últim.

I el cotxe, com és? Sem­bla un dels gros­sos.

És un xassís tubu­lar, amb un motor cen­tral d’uns 310 CV i canvi de mar­xes seqüencial, i amb tracció a les qua­tres rodes. És molt diver­tit, perquè el motor és atmosfèric i puja fins a les 10.000 vol­tes; sem­bla una moto de gran premi!

Tots els cot­xes són iguals i els equips els poden per­so­na­lit­zar?

Sí, el cam­pi­o­nat és mono­marca; els cot­xes els fabrica Ols­bergs a Suècia. Jo, que fa molts anys que sóc pilot de Fiat i Abarth, el tinc per­so­na­lit­zat com un Abarth. L’altra diferència és que tots els cot­xes pesen 1.100 qui­los, però el meu en pesa 45 més, per tots els coman­da­ments Gui­do­sim­plex adap­tats que hi porto. És com si anéssim dos dins del cotxe!

Can­vi­ant de tema, el Dakar ha con­fir­mat que se’n va a l’Aràbia Sau­dita. Això afecta als seus plans per tor­nar-hi?

No ho sé. No puc dir gran cosa perquè ara mateix estic cen­trat en el ral·licròs. Les mans em van millo­rant moltíssim de les dues ope­ra­ci­ons que em van fer, però encara em costa. Em va ope­rar el doc­tor [Xavier] Mir [de la Dexeus] i em va dir que m’havia de cal­mar una mica. Aques­tes cur­ses a l’esprint em van molt millor.

Final­ment, quin con­sell dona­ria a Pol Espar­garó, que s’estrena en el World RX de Cata­lu­nya amb un Car Cross?

El que ha de fer el Pol és sor­tir i diver­tir-se.