Max Verstappen va conquerir una victòria històrica en el GP d’Àustria, la novena prova del curs. El pilot holandès va guanyar la cursa de casa del seu equip, Red Bull, per segon any seguit i va donar el primer triomf en l’era híbrida de la F-1 a Honda, que des d’aquest any n’és el proveïdor de la mecànica. De retruc, el pilot holandès va trencar la ratxa de Mercedes, que havia guanyat les deu curses anteriors (les dues últimes del 2018 i totes les d’aquest any) i acaronava el rècord de victòries seguides de McLaren (onze, el 1988).

Tanmateix, la lluentor del triomf de Max no la donava la transcendència de l’èxit, sinó la manera com el va obtenir. En un campionat en què tot sovint les curses esdevenen processons d’alta velocitat, Verstappen va remuntar des del vuitè lloc, en què el va enfonsar una mala sortida, fins al primer. A Lewis Hamilton el va desbancar a boxs; a Sebastian Vettel i Valtteri Bottas els va avançar en la segona meitat de la cursa, i al líder Charles Leclerc, que ho tenia coll avall, en l’antepenúltima de les 71 voltes. Però, ai las!, el Red Bull número 33 i el Ferrari del pilot monegasc es van tocar mentre traçaven el tercer revolt en paral·lel, de manera que el resultat va estar enlaire durant més de tres hores, fins que els comissaris esportius –amb la catalana Sílvia Bellot entre ells– van concloure que havia estat un incident de cursa, ja que cap dels dos tenia tota o gran part de la culpa del contacte. L’escomesa va fer que Leclerc anés llarg per l’escapatòria d’asfalt i perdés definitivament la posició.

No cal dir que el veredicte va ser molt ben rebut pels amos del circuit, per Honda i per la munió d’aficionats holandesos que tenyien les grades de taronja, però no tant per Ferrari. Fa encara no un mes, els comissaris sí que van sancionar Vettel a Mont-real, per un incident, si més no dubtós, amb Hamilton. Ara per naps, ara per cols, l’equip italià continua somiant amb el primer triomf del curs.