Max i Lewis, emparellats

Val a dir que Hamilton va mirar de desbancar Verstappen en una lluita directa a la pista. Després de la primera tanda d’aturades a boxs, el W10 va encalçar l’RB15 fins que els dos cotxes van traçar emparellats els dos primers revolts de la volta 39. Tot seguit Hamilton va atacar Verstappen per fora en el rapidíssim quart revolt (240 km/h de velocitat en el vèrtex). El va avançar... però va anar llarg i va haver de cedir la posició. Semblava que l’estira-i-arronsa continuaria durant les trenta voltes que encara faltaven, però el mur de Mercedes va decidir agafar el bou per les banyes i forjar la victòria a còpia d’estratègia.

Dit i fet, en la volta 48 Hamilton va enfilar cap al box platejat per fer un segon canvi de rodes. El ritme ben galdós dels Ferrari –van creuar la meta a més d’un minut, la diferència més àmplia del curs– va fer possible que el Mercedes mantingués el segon lloc, però ara a vint segons del Red Bull capdavanter. Al principi, Lewis no les tenia totes, però el seu enginyer li va assegurar que, amb un joc nou de rodes del compost mitjà, tindria prou ritme per cruspir-se l’avantatge de Max, que havia d’arribar fins al final fent durar el joc de pneumàtics durs que havia muntat en la volta 25. La remuntada va culminar en la volta 67, quan Hamilton va avançar el líder com si no hi fos. Verstappen va fer llavors una segona aturada a boxs per muntar les rodes toves i, si més no, endur-se el premi de consolació de la millor volta de la cursa (un puntet).

Rere els punters, el millor dels altres va tornar a ser Carlos Sainz, que va parar els peus al segon Red Bull, de Pierre Gasly, i també l’empaita en la general d’un campionat que ara se’n va de vacances.