Viñales, en la lluita

En el context de la forta caiguda que havia tingut divendres –va haver de passar per l’hospital per assegurar-se que no hi hagués cap lesió oculta–, l’entrega i les ganes de guanyar del Tro no deixen mai de sorprendre. “Físicament, estic bé; masegat però bé. No és cap excusa per a demà [avui]. Surto a guanyar la cursa i l’objectiu principal és pujar al podi, com hem fet sempre menys a Austin [va caure quan era líder destacat]”, va assegurar. Per ser campió avui, en fa prou entrant al davant d’Andrea Dovizioso al final de les 26 voltes de la cursa. El cap de files de Ducati es va classificar setè, a gairebé un segon de la pole.

Márquez, però, no va ser l’únic que va tibar a totes en la Q2. Quartararo també va caure en el mateix revolt que ell, uns instants més tard. El pilot francès va veure que algú havia caigut allà, però anava “massa al límit” i també va anar a terra. La caiguda dels dos punters podria haver obert el camí de la posició preferent a Maverick Viñales, però en l’última volta es va deixar una dècima en el primer sector i només va desbancar Márquez. L’empordanès considerava que té un ritme prou semblant al del 93, tot just una dècima més lent, i aspirava a ficar-se de ple en la lluita per la victòria, tenint en compte que la guerra de Márquez hauria de ser una altra.

El següent millor català va ser Àlex Rins, desè, just al davant de Pol Espargaró. El de KTM va ser un dels herois del dia, havent superat el tall de la Q1 tot i que fa menys de dues setmanes que el van operar d’una fractura al canell esquerre, però en la Q2 es va haver de reservar. “He vingut a competir, a totes. Tot el patiment no hauria tingut sentit només per donar voltes”, va dir. Segur que Marc Márquez, que li havia donat la roda en la Q2, abans de caure, hi estava d’acord.