La cirereta del mundial
Fórmula 1. El campió, Lewis Hamilton, tanca la temporada amb una victòria de punta a punta en el GP d’Abu Dhabi, arrodonida amb la posició preferent i la millor volta de la cursa
Des que les aturades a boxs es van generalitzar en la F-1, fa un quart de segle, liderar un gran premi de punta a punta va passar a ser una fita ben poc habitual, ja que el ball de les aturades acostuma a trastocar les classificacions en les fases centrals de les curses. Cal palesar un domini incontestable de bon començament per obtenir el que s’anomena grand chelem, victòria, posició preferent i millor volta (un hat-trick, que també és un èxit força singular), sense perdre mai el lideratge. Doncs això és el que va fer Lewis Hamilton, ahir, per tancar el curs. Ja amb la corona a la butxaca des de feia un mes, el pilot de Mercedes va engegar el GP d’Abu Dhabi des de la posició preferent i ja no va mirar enrere.
La seva gestió dels pneumàtics va ser tan diligent que va poder endarrerir l’única aturada a boxs fins que ja l’havien fet Max Verstappen i Charles Leclerc –els únics que ahir van ensumar el deixant del 44, encara que fos de lluny–, de manera que quan va visitar el seu box va mantenir el primer lloc amb comoditat. La tranquil·litat era tanta a l’equip platejat que el seu cap, Toto Wolff, es va permetre el luxe de fer broma amb el mecànic encarregat del gat, dient-li que li podia donar un cop de mà, si calia.
Per completar el grand chelem, però, encara faltava fer la volta més ràpida durant la cursa, un caramel que aquest any es premia amb un puntet i, per tant, és més car d’obtenir... i també més dolç. Hamilton, en estat de gràcia, va esperar fins a l’antepenúltim gir per mirar de completar una actuació de traca i mocador. Dit i fet, va tancar la volta 53 en 1:39.283, quatre dècimes més ràpid que el seu company, Valtteri Bottas, vint voltes enrere, quan acabava de muntar rodes noves i encara estava en plena remuntada des de la cua de la graella, que va culminar amb el quart lloc. Hamilton, ahir, va fer de campió, per si algú en tenia cap dubte. La seva 84a victòria en F-1 va ser l’onzena del curs i el dissetè podi en 21 proves, i el sisè grand chelem de la seva carrera, el primer en els últims dos anys. Només Jim Clark, als anys seixanta, en va aconseguir més, vuit. Vet aquí un altre rècord en el punt de mira del depredador del segle XXI.
L’altra cursa
Darrere seu, el duel per la resta de llocs dalt del podi entre Verstappen i Leclerc va salpebrar la cursa. Quan el Red Bull va haver avançat el Ferrari (volta 32), l’equip italià va decidir que els seus pilots fessin una segona aturada a boxs, la qual cosa va fer que el monegasc quedés a mercè de l’atac de Bottas. El finlandès no li va prendre el tercer lloc per menys d’un segon, però el podi de Leclerc encara va perillar per una possible infracció amb el combustible, finalment desestimada. Per la seva banda, Sebastian Vettel va caure darrere d’Alex Albon en fer la segona aturada, i no va recuperar el cinquè lloc fins a l’antepenúltim gir. “Sé que ho puc fer millor”, va reconèixer el tetracampió, valorant el seu curs.
Aquest no va ser pas l’últim avançament de la cursa, ja que en l’última volta Sergio Pérez va avançar Lando Norris per entrar setè, i Carlos Sainz va pispar el desè lloc a Nico Hülkenberg. Amb aquest puntet, el madrileny s’ha classificat sisè de la general, el millor dels altres.