Fitxar per l’equip oficial Toyota Gazoo Racing era una oportunitat que no es podia deixar escapar. Ho va veure clar Nani Roma, que havia fet els últims quatre Dakars acompanyat pel copilot d’Òdena Àlex Haro, però el va animar a no deixar passar el tren. Dit i fet, l’equip nipó va emparellar Haro amb l’experimentat Giniel de Villiers –vencedor del primer Dakar sud-americà, el 2009– i la parella es va estrenar amb una gran victòria en el Ral·li del Marroc, la cita clàssica de preparació per al Dakar, el proppassat octubre. Ahir, el pilot sud-africà va vèncer en la segona etapa del Dakar gràcies a la gran navegació del copilot anoienc en l’últim parcial de l’especial, de 367 quilòmetres. Era el primer cop que el llibre de ruta s’havia entregat als equips el mateix dia al matí, sense temps per preparar-lo, i qui més bé va saber pair la novetat va ser Àlex Haro. D’una revolada, De Villiers va saltar del catorzè lloc, diumenge, al sisè.

El dominador de l’etapa havia estat el local Yazeed al Rajhi, també amb Toyota, que avantatjava De Villiers de sis minuts en l’última part de l’especial. Buscant el punt de pas que Haro va clavar a la primera, però, el saudita va perdre vint minuts i va entrar setè, just darrere de Carlos Sainz i Lucas Cruz, que van tenir una punxada però pugen del tercer lloc de la general al segon. El nou líder és l’argentí Orlando Terranova, amb un Mini 4x4 com el del sorprenent líder inicial, Vaidotas Zala, que ara és cinquè, davant de De Villiers i Haro.

La creu de la jornada va ser per a Fernando Alonso i Marc Coma, que van arrencar una roda en un forat, en el quilòmetre 160 (de 367), i van perdre dues hores i mitja. Un dels camions que dona assistència al bicampió de F-1 i el cinc cops vencedor del Dakar en moto és el del masnoví Francesc Ester –en el seu segon Dakar, el primer al volant–, però quan va rebre l’avís era lluny del Toyota oficial i no els va poder ajudar. Per la seva banda, Nani Roma i Dani Oliveras van entrar dotzens, amb millors sensacions i més bon ritme al volant del Borgward.