El ter­cer lloc suat i molt cele­brat del jove de 23 anys Àlex Palou (Dale Coyne Racing, DCR) diu­menge al cir­cuit de Road Ame­rica, al llac Elk­hart (Wis­con­sin), en la seva tem­po­rada de debut entre els mons­tres de l’Indy­car no ha pas­sat des­a­per­ce­but en els mit­jans nord-ame­ri­cans. “Nedar entre tau­rons” és una de les expres­si­ons uti­lit­za­des en un arti­cle que canta les excel·lències del rookie de Sant Antoni de Vila­ma­jor, que és defi­nit com “el pilot menys cone­gut”, que va tute­jar els més grans d’aquest esport, com el neo­ze­landès Scott Dixon, gua­nya­dor de les tres pri­me­res cur­ses i cinc cops campió. La publi­cació Racer dona una dada sig­ni­fi­ca­tiva que ampli­fica l’èxit. El ter­cer lloc del català sor­tint des del catorzè lloc de la gra­e­lla i el sisè del seu com­pany San­tino Fer­rucci –22 anys– en la pri­mera cursa del cap de set­mana supo­sen el segon millor resul­tat glo­bal de dos pilots de l’equip DCR. Palou subrat­lla la feina dels seus engi­nyers com una de les claus de les bones cur­ses que va com­ple­tar, amb un setè lloc en la segona. Eric Cow­din lidera els esforços d’engi­nye­ria de cursa del número 55. Amb tres dècades d’experiència, la com­bi­nació mos­tra un poten­cial immens i Palou troba velo­ci­tat i gua­nya con­fiança en cada sor­tida. “Tinc un bon equip d’engi­nyers, i Eric, que està molt tran­quil, és molt bo per a mi”, ana­litza el vallesà. “A la qua­li­fi­cació em van entu­si­as­mar perquè vaig come­tre un error i em va saber ani­mar. A la car­rera tenim una bona comu­ni­cació. El segon engi­nyer, Ross Bun­nell, que és jove, també és molt bo. Em sento feliç”, hi afe­geix. L’esclat de Palou es va esce­ni­fi­car tot just un dia abans que Oriol Servià, l’altre català que ha cor­re­gut la Indy­car, fes 46 anys. Servià va assa­bo­rir el 2011a Bal­ti­more el dar­rer podi –segon–dels setze que atre­sora sumant les deno­mi­na­ci­ons ante­ri­ors de la cate­go­ria –Champ Car–. El de Pals va gua­nyar una cursa a Mont-real (2005).