Han passat molts anys però Marc Márquez (27) està vivint una situació similar a la del seu debut en el mundial el 2008 a Moto 3 amb l’equip Repsol KTM, i en la seva estrena a Moto 2 (2011), aquesta vegada, però, sota una gran pressió d’un pilot desencadenat, Fabio Quartararo (21 anys, Yamaha). El 2008, amb només 15 anys, Márquez es va quedar sense puntuar en els dos primers grans premis no per culpa d’una caiguda en la primera cita (Qatar) sinó per un accident en els entrenaments de pretemporada a Jerez. Va ser operat per Xavier Mir, com la setmana passada. El prestigiós traumatòleg li va fixar les primeres plaques de titani a l’avantbraç dret.

Márquez també va intentar completar els entrenaments en el segon premi de la temporada a Jerez, com dissabte, i tampoc se’n va sortir. Va acabar el mundial 13è. El 2011 va caure a Qatar i Jerez i va sortir de la pista a Portugal (21è). Després va guanyar set grans premis però no en va fer prou per guanyar el mundial (251 punts per 274 de Stefan Bradl). Des de llavors mai havia encadenat dos zeros en l’inici del mundial.

Matemàtiques

No és només aquest l’únic problema del pilot de Cervera, que només depèn d’ell mateix per guanyar el seu novè mundial si guanya les onze curses que queden, fet que li permetria arribar als 275 punts. Quartararo en sumaria 270 si quedés segon, tenint en compte que ja en té 50 a la butxaca. Si Márquez no guanya el 9 d’agost a Brno, on reapareixerà en condicions encara físicament fràgils estarà en mans dels seus rivals, sobretot del jove pilot francès, que finalment ha confirmat la fama de nen prodigi que l’ha acompanyat sempre des que el seu pare el va inscriure en el campionat CEV.

Quartararo, que ha encadenat quatre poles seguides comptant els dos últims GP el 2019, també té a favor la velocitat que han exhibit les Yamaha; la seva, que és la del segon equip (SRT), i també l’oficial de Viñales, sense oblidar que Rossi es va afegir a la festa completant un podi amb tres motos de la marca d’Iwata, un fet que no es veia dels del GP d’Austràlia del 2014 quan Rossi, Lorenzo i Bradley Smith van ser els millors.

Honda, en canvi, només té petits senyals d’optimisme on agafar-se. Certament Marc Márquez, abans d’estimbar-se, va ser el pilot més ràpid a Jerez durant el Gran Premi d’Espanya, Nakagami està rendint de forma excel·lent amb la seva LCR i Àlex Márquez exhibeix expectatives de millora. Diumenge va progressar (8è) respecte al seu debut en la categoria (12è) set dies abans.

A Yamaha també tenen, tot i la felicitat de diumenge, els seus propis problemes, sobretot perquè han utilitzat quatre dels cinc motors que permet el reglament en els dos primers grans premis. Viñales, fins i tot, els ha gastat tots cinc, fet que denota una manca de fiabilitat que Honda hauria d’aprofitar les pròximes setmanes. Márquez, a més, necessita que altres equips com ara Ducati i Suzuki facin un pas endavant per evitar que la nova estratègia del líder del mundial sigui la d’assegurar el màxim de podis possible.

Parlant d’inicis fulgurants, com el de Fabio, fa dues temporades Maverick Viñales també va començar el mundial amb dues victòries (Qatar i l’Argentina), però Márquez va acabar remuntant amb sis victòries en els 16 grans premis següents.