O això canvia molt o aviat la cursa que despertarà menys interès en els Grans Premis –si no passa ja ara– serà la de Moto GP.

Jorge Lorenzo va imposar-se en la cinquena prova de la temporada, engreixant a tres el nombre de triomfs propis i eixamplant la diferència al capdavant de la classificació del mundial. El de Yamaha va guanyar de la manera (l'única?)que sap fer-ho Pedrosa, amb posició preferent, marcant voltes ràpides des de l'inici i situant-se en l'horitzó més llunyà dels rivals. Uns contrincants que, amb binocles, no van gosar dir ni piu a la superioritat de Lorenzo i van barallar-se pels premis menors. Una lluita en la qual no va ser present Dani Pedrosa, incapaç de seguir el ritme, no ja de Lorenzo –tot i situar-se al capdavant de la cursa–, sinó de pilots satèl·lit com ara De Puniet, Spies i Simoncelli. No eren llàgrimes de cocodril les del pilot de Castellar, quan després del triomf de Mugello deia que l'Honda encara era una caixa de sorpreses segons quines siguin les característiques del circuit.