El pilot mallorquí de 23 anys Joan Mir (Suzuki) va saber nedar i guardar la roba ahir al circuit de Xest i és el nou campió del món de MotoGP, l’home que ha sabut rendibilitzar l’absència del dominador Marc Márquez per lesió i s’ha convertit en el seu sorprenent successor si repassem el catàleg de favorits i de l’inici del curs atípic del coronavirus. El campió de Moto3 del 2017 havia deixat la feina al punt de caramel guanyant la seva primera cursa en el mateix escenari el diumenge anterior i en va fer prou apel·lant al seny i a la calculadora amb el setè lloc en una cursa guanyada per Franco Morbidelli. L’italià es va erigir de nou en l’excepció que confirma la regla del nou desastre de Yamaha, amb el rosinc Maverick Viñales desè i el francès Fabio Quartararo per terra –els dos pilots, juntament amb el seu company d’equip Àlex Rins, encara podien discutir el títol del mallorquí–, i ja atresora el seu tercer triomf del curs. Jack Miller (Ducati) va ser segon i el català Pol Espargaró (KTM) va completar el podi –el cinquè del 2020–. Àlex Rins (Suzuki) va ser quart. La regularitat del de Palma tot just en el seu segon any en la categoria reina li ha permès endur-se la grossa i reingressar Suzuki a l’Olimp del motociclisme vint anys després, coincidint amb la celebració del centenari de la firma japonesa. L’últim campió amb Suzuki havia estat Kenny Roberts Jr. (2000).

Quartararo va arrencar onzè, però en la primera volta va cometre un error –es va passar de frenada i va haver de sortir fora de la pista per no envestir Viñales– i va quedar fora de combat a la cua de la classificació. Una nosa menys per a Mir. Morbidelli (Yamaha), el poleman, va sortir bé. Jack Miller (Ducati) es va situar segon i Pol Espargaró (KTM), tercer. Mentrestant, Mir era desè, novè quan Johan Zarco (Ducati) va caure en la sisena volta. Rins, tercer en el mundial, era sisè, insuficient per inquietar el de Palma, tranquil perquè l’hipotètic triomf de Morbidelli no li impediria la celebració. Viñales era onzè, amb tot perdut. Quartararo es va estimbar en el sisè revolt de la desena volta i va agreujar encara més un tram final de campionat desgraciat quan havia iniciat el mundial amb dues victòries, tres en total com Morbidelli. Ase magre, ple de mosques. Tots dos han patit del mateix mal i han estat penalitzats per la irregularitat davant la consistència dels set podis amb un triomf de Mir.

Rins va pujar fins al cinquè lloc i va avançar Miguel Oliveira (KTM) en l’onzena volta. Mir no es va quedar de braços plegats per si de cas, va progressar (8è) i va avançar Aleix Espargaró (Aprilia). El japonès Takaaki Nakagami (Honda) va anar massa al límit intentant superar Pol Espargaró –va estar a punt d’impactar amb el català en la caiguda– i va anar per terra. Rins ja era quart i Mir, setè. Miller, amb una Ducati satèl·lit, mirava d’escurçar el marge que tenia Morbidelli. Quatre voltes abans del final, es va posar a només quatre dècimes. Tots dos van protagonitzar un darrer gir per emmarcar, amb diversos canvis de posició en què l’italià va imposar la seva llei. Mir va rebre la felicitació de la resta de pilots i va acabar la cursa plorant d’alegria.