MOTOR / FÓRMULA 1
La «cursa manipulada» d'Alonso, nova erupció de la rivalitat amb Hamilton
La premsa espanyola coreja, incondicional, la sortida de to de l'asturià
Un cop més, l'episodi deixa en evidència la inconcreció del reglament
Fernando Alonso i Lewis Hamilton van mantenir una relació tempestuosa a McLaren l'any 2007, es van separar el 2008 i –segurament perquè el Renault de l'asturià no era rival del McLaren de l'anglès– no es van tornar a enganxar. Fins diumenge, quan Alonso va explotar al final de la cursa esquitxant, sobretot, la FIA amb expressions del tipus de «cursa manipulada per les decisions», «ho permeten tot» o «tot va en contra nostra». Expressions evidentment amplificades pels altaveus mediàtics que segueixen les gestes i les misèries del pilot asturià que ahir parlaven d'atracament, escàndol i, en aquest cas, fan de Hamilton objectiu de les seves ires –Alonso havia estat més subtil– titulant, fins i tot, una crònica així: «Hamilton és segon amb l'ajuda de la FIA.» És a dir, el caliu que alimenta l'erupció de la rivalitat Hamilton-Alonso torna a estar roent.
Montezemolo s'hi afegeix.
Sempre es queixa qui es creu perjudicat per l'aplicació del reglament, i ara és Ferrari. A Montecarlo, un avançament de Schumacher a Alonso just quan el cotxe de seguretat abandonava la pista (era l'última volta) va motivar un aclariment del reglament per refermar que, tot i haver abandonat la pista, el règim que regeix la seva presència continuava vigent. El reglament es pot precisar i, de fet, la FIA ho fa a cop de necessitat, a partir de casos concrets. A partir del de València, potser caldrà reglamentar com s'ho poden fer els pilots per no infringir la norma del temps mínim per volta quan hi ha el cotxe de seguretat a la pista i no ha reagrupat la cursa. Amb els mitjans tècnics actuals –i a diferència del botó limitador de velocitat en el pit lane– els pilots saben que han d'afanyar-se amb el risc de ser penalitzats.
La reglamentació del cotxe de seguretat és una de les que ha patit més canvis en els últims anys. De fet, no fa tant que els cotxes no podien entrar al pit lane mentre la cursa no s'hagués reagrupat, cosa que provocava aglomeracions quan s'obrien els boxs i alguna escena còmica de pilots als quals se'ls acabava la gasolina. Amb la norma actual, el gran problema és calcular en quin moment apareix a la pista –per no interferir, hauria de fer-ho just abans del líder, però diumenge ho va fer just a darrere.
València i els equilibris per mantenir la F-1
TONI ROMERODiuen els responsables del València Street Circuit que la F-1 deixa un impacte de 60 milions d'euros per justificar davant les administracions que continuïn pagant el cànon (avís a navegants: el Circuit de Catalunya se'l paga, sense diner públic). Diuen que van tenir 83.433 espectadors diumenge. És la dada oficial, però la impressió subjectiva, veient les tribunes i comptant que no n'hi ha tantes, és que en la xifra s'hi deuen incloure tots els habitants, rellogats o ocupants de tots els edificis amb visió més o menys directa al circuit, o els que prenien el sol a la platja del costat. A Montmeló, un circuit immens, amb 140.000 no hi cap ni una agulla. Menys subjectiva i del tot deplorable i mesetària, és la imatge del controlador corrent pel mig de la pista per retirar una de les ampolles que s'havien llançat a la pista. A Montreal preparen gàbies per atrapar els castors i que no entrin a la pista, no fos cas que provoquessin un accident o, com a mínim, una multa. N'hi haurà a València, o les abraçades i adulacions de la inefable Rita Barberà a Bernie Ecclestone davant de la càmera ho evitaran?
