Jorge Lorenzo avança amb passos de gegant cap al seu primer títol mundial en la categoria reina. Els seus rivals no són capaços de fer-li ombra i ni tan sols li duren mitja cursa. Una superioritat tan bèstia no es veia des dels millors temps de Valentino Rossi, l'únic pilot que hi podria competir cara a cara si no s'hagués lesionat a Mugello. I és que el mallorquí ha assolit un nivell de confiança tan elevat que ara mateix és gairebé imbatible. Ben conscient que n'és, Lorenzo, i per aquest motiu, no desaprofita cap oportunitat per fer celebracions vistoses. Ahir, en el Gran Premi de Catalunya, tot l'equip va fer reverències al públic de la tribuna principal del Circuit de Catalunya. Els altres pilots, doncs, s'hauran de conformar a pescar les escorrialles que deixi el mallorquí, que no són gaires. Ahir, de fet, només li va faltar la volta ràpida, que va fer Andrea Dovizioso, per completar un cap de setmana perfecte.

Va ser justament l'italià el que més va fer treballar Lorenzo. El segon pilot de Repsol li va seguir la roda fins que en la quinzena volta va tenir una caiguda. Malgrat que va tornar a la pista, Dovizioso només va poder acabar penúltim. Això gairebé assegurava el podi a Dani Pedrosa, que estava sent assetjat en el tercer lloc per Casey Stoner. El català, com és habitual en ell, va fer una sortida de llibre i es va posar primer, però va tenir una sortida de pista al final de la recta i es va reincorporar novè. A la volta següent ja havia remuntat fins al cinquè lloc, però el seu desavantatge respecte de Lorenzo ja era de més de dos segons.

Dovizioso es va arribar a posar líder, però Lorenzo no estava disposat a cedir ni un pam de terreny, i en la cinquena volta tornava al capdavant. Darrere d'ells dos començava la lluita pel tercer lloc del podi entre Stoner i Randy de Puniet. L'australià sortia de pista en el mateix lloc que Pedrosa i es reincorporava darrere del català, que ja havia avançat De Puniet. El francès, malgrat el ritme alt exhibit dissabte, no va els va poder seguir, però almenys va acabar quart i va fer el seu millor resultat de la temporada.

El duel entre Pedrosa i Stoner no va ser només per la segona posició. Els dos pilots podrien ser companys d'equip a Repsol Honda la temporada que ve i és en curses com la d'ahir on es pot decidir qui serà el titular i màxim beneficiat al box. Sigui com vulgui, Stoner només va ensenyar la roda a Pedrosa un sol cop i el català va saber defensar molt bé el segon lloc fins a la meta. Pedrosa la va encertar dissabte, quan va dir que el que més el preocupava era el ritme de cursa, abans que els pneumàtics. Tots els favorits van muntar rodes dures i el fet diferencial va ser finalment el ritme més elevat de Lorenzo.

Aleix Espargaró va tenir una cursa per oblidar, amb caiguda a l'escalfament i una altra en la cursa. La seva expressió de decepció, recolzat amb el cap cot a una tanca, ho deia tot. El de Granollers arribava a la cita amb molta il·lusió.

Lorenzo, mantejat pels seus companys d'equip després de saludar el públic des de la recta. A l'esquerra, Ramon Forcada s'ho mira.