Neuville i Sordo rematen
Ral·li Catalunya-Costa Daurada. Hyundai protagonitza el desenllaç amb el triomf del való i el podi del cantàbric, que supera Ogier i ajorna la decisió del campió del món en l’última cursa
Thierry Neuville haurà estat l’últim guanyador de la cita catalana del mundial de ral·lis abans que hi arribi l’electricitat en forma dels cada dia més freqüents cotxes híbrids. Una hibridació que en la F-1 ja va costar d’entendre i aplicar amb èxit, i que en els ral·lis, on la repetició volta a volta pròpia d’un circuit deixa espai als imprevistos i la capacitat d’improvisació, fa pensar que no tindrà una implementació fàcil ni operativa. De moment es prometen més cavalls (134, afegits als 380 del motor tèrmic), però no en tot moment ni necessàriament quan el pilot els demana.
Això serà el 2022. De moment, aquest 2021 de retorn del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada al mundial 2021 després del parèntesi del 2020, ha tingut color blau Hyundai. Elfyn Evans (Toyota) va ser líder divendres fins al quart tram, amb el favorit i teòric cap de files de Toyota, Sébastien Ogier, en tercer lloc. Un resultat provisional que feia pensar en una bona retallada de punts (Ogier arribava amb 24 d’avantatge) però que no s’ha acabat de verificar. Perquè Neuville –que ja havia guanyat el 2019– va desencadenar un atac demolidor, amb vuit millors temps consecutius, que Evans no va resistir. El gal·lès surt de Catalunya 17 punts al darrere perquè no només ha sabut contenir Ogier sinó que ha aprofitat l’empenta final de Dani Sordo (Hyundai), en el podi desbancant Ogier després de guanyar tots els trams d’ahir, inclòs el power stage, que atorga punts extra i que va perjudicar els primers a disputar-lo perquè hi plovia en la part final, però quan Ogier, Sordo, Evans i Neuville el van recórrer només era humit.
El mèrit de Nil Solans
Mirant la classificació, el vuitè lloc final de Nil Solans i Marc Martí no crida gaire l’atenció. Seria el lògic, després dels errors dels WRC de Fourmaux (Ford) i Katsuta (Toyota). Errors que Solans no ha comès –l’únic, una virolla en el tercer tram–, i que li han permès acabar a tocar de pilots com Gus Greensmith i Oliver Solberg, joves (25 i 20 anys) però amb hàbit al volant d’un WRC, a diferència de Solans, que fa dues setmanes ignorava que per fi podria pilotar un WRC. Divendres Solans cedia 1,2 segons per quilòmetre a Neuville, un aspirant a campió que pilotava un cotxe amb les últimes actualitzacions. Ahir ja només cedia 0,8 segons.
Ogier, el gran favorit per ser campió
Les dades clau per calcular les possibilitats d’Ogier i Evans de cara al títol són el sistema de puntuació (25, 18, 15, 12, 10, 8, 6, 4, 2 i 1 punt als deu primers classificats i 5, 4, 3, 2 i 1 als cinc primers del power stage) i la diferència entre tots dos, que s’ha reduït de 24 punts a 17. Sabent que l’empat a punts beneficia Ogier, el francès en fa prou sent tercer a Monza (o quart i sumant un punt en el power stage, o fins i tot cinquè i sumant-ne tres d’extra) per retenir el títol, encara que Evans guanyés el ral·li i sumés els 5 punts extra. Qualsevol resultat inferior ajuda més Ogier.