No és expert en foc ni en bra­ses, ni es ves­teix de Prada. Però el sobre­nom del nou campió del món de MotoGP, Fabio Quar­ta­raro, és Dia­ble, i té un pas­sat vin­cu­lat a Cata­lu­nya mal­grat haver nas­cut el 1999 a Niça, a la Costa Blava. No pas per cap relació amb el seguici popu­lar català. El ves­sant diabòlic li ve sim­ple­ment perquè el seu pare, Étienne, un fanàtic del motor, li va dibui­xar al casc un dia­ble com a home­natge al pilot italià Roberto Loca­te­lli, un dels seus con­tem­po­ra­nis, i ja mai no se’l va treure, perquè li por­tava sort.

La relació amb casa nos­tra és més estreta. Els Quar­ta­raro van fer molts quilòmetres i van dor­mir mol­tes hores a la fur­go­neta en els llargs caps de set­mana en què bai­xa­ven a com­pe­tir per tro­bar rivals de la seva qua­li­tat –a França, tot just una dot­zena; aquí, una cin­quan­tena– i cur­ses adi­ents a les seves pre­ten­si­ons i som­nis. L’objec­tiu era mode­lar un campió a par­tir d’aquell nen que amb tres anys ja conduïa una moto de but­xaca, la imatge recur­rent en el repàs vital dels ven­ce­dors. Cata­lu­nya va ser el ter­reny ado­bat per­fecte.

Es va fogue­jar en la Pro­mo­ve­lo­ci­tat RACC, que orga­nit­zen la fede­ració cata­lana i el RACC des de fa més de 25 anys i que ini­cia els pilots a par­tir dels set anys. Un plan­ter prolífic del qual han sor­git molts pilots pro­fes­si­o­nals cata­lans. Va ser campió de la Promo-50 (2008) i de la Promo-70 (2009), i, ja en cir­cuits grans, es va endur la Cha­llenge 80 el 2011 i la Pre-Moto3 el 2012. Es va fer un tip de córrer als cir­cuits d’Alcarràs, Vic i Móra d’Ebre. La gent creia que venia de la Cata­lu­nya del Nord, sim­ple­ment per una qüestió de lògica qui­lomètrica. Als 13 anys, can­sat de vol­tar, es va esta­blir a l’Alfàs del Pi (Marina Baixa), un canvi vital, a casa d’Edu­ardo Martín, asses­sor finan­cer afi­ci­o­nat al motor clau en la història. De seguida va des­pun­tar i va ser doble campió del FIM CEV de Moto3 (2013 i 2014). El van eti­que­tar com el nou Márquez i va fer el salt al mun­dial de Moto3 el 2015 en l’equip Estre­lla Gali­cia 0,0 d’Emili Alza­mora, tot un luxe. No hi va tri­om­far. Tam­poc va aca­bar de ren­dir en el mun­dial de Moto2 en l’equip de Sito Pons, tot i una victòria a Mont­meló. “El 2018 vaig ser 28è a l’Argen­tina i vaig enten­dre que si no em posava les piles...”, expli­cava diu­menge emo­ci­o­nat i somi­cant en una roda de premsa en què es va fer un tip de plo­rar quan, afònic pels crits d’ale­gria, va fer referència a la seva família. Mira­cu­lo­sa­ment, el 2019 va acce­dir a l’equip Petro­nas Yamaha i va debu­tar a MotoGP. Diuen que la nega­tiva de Dani Pedrosa i el record de Lin Jar­vis –direc­tor de Yamaha– d’aquell nen gras­so­net que havia des­pun­tat amb un pilo­tatge agres­siu que, segons alguns experts, recor­dava el de Márquez fre­gant sovint el colze a terra –Quar­ta­raro hi exposa també l’espat­lla en la qua­li­fi­cació perquè el des­gast per redreçar després la moto és màxim i les cur­ses són massa llar­gues–, li van brin­dar la gran opor­tu­ni­tat.

El canvi de xip va ser bru­tal. El francès, que no se sent tan còmode amb trànsit i és al·lèrgic a la pluja, es va adap­tar de seguida a la Yamaha i va ser desig­nat rookie del 2019 en la cate­go­ria reina, en la qual va aca­bar cinquè, amb set podis i cinc segons llocs. Ple­na­ment con­so­li­dat, el 2020 va arren­car amb dos tri­omfs i, amb Márquez fora de com­bat, sem­blava pre­des­ti­nat a ser campió. La pressió, però, el va tena­llar i va per­dre el títol en la segona part del cam­pi­o­nat, rele­gat al vuitè lloc. El mallorquí Joan Mir, que només va gua­nyar una cursa, va fer una aposta per la regu­la­ri­tat. Per això, el paper d’un psicòleg que ha apli­cat les tècni­ques d’hip­nosi ha estat també un valor fona­men­tal. Simpàtic, bro­mista i pro­cliu a les xar­xes, ha après la lliçó i ha com­ple­tat un exer­cici excep­ci­o­nal pun­tu­ant en totes les cur­ses. El destí va voler que la cul­mi­nació del seu èxit coin­cidís amb el comiat a Itàlia del seu ídol Valen­tino Rossi, al qual havia arra­bas­sat la Yamaha ofi­cial el 2020.