La triple X de Toni Bou
El pilot de Piera arriba a la trentena de títols mundials, quinze a l’aire lliure i quinze més d’‘indoor’, pletòric de forma i gaudint com el primer dia
Després d’un inici marcat pels nervis, el de Repsol Honda exhibeix la capacitat de superació i el grau de perfeccionament que han marcat la seva trajectòria
Toni Bou (Piera, 1986) no és cap extraterrestre. De fet, els qui el coneixen de prop destaquen la seva humilitat i que té perfectament els peus posats a terra. Però al manillar d’una moto de trial es converteix en un funambulista estratosfèric, capaç de superar els obstacles més inversemblants. Diumenge al Palau Sant Jordi va culminar quinze anys de domini continuat de la seva especialitat, rubricant el seu trentè títol mundia: quinze a l’aire lliure i quinze més d’indoor, l’X-Trial, tal com s’anomena oficialment. Uns números que difícilment admeten comparacions en altres modalitats esportives. “És una animalada”, com admet el mateix protagonista. Amb quinze anys d’experiència a l’elit, Bou les ha vistes de tots colors, però mai s’havia hagut de jugar un títol pràcticament a una sola carta. O caixa o faixa. La reducció del mundial d’X-Trial a només dues proves, Andorra i Barcelona, generava un grau d’estrès desconegut en temporades anteriors. Per això l’esclat d’eufòria després d’assolir el seu objectiu. “No és el títol que té més valor perquè per a mi un campionat ha de tenir més curses, però sí el que tenia més riscos. En l’indoor, ja per si mateix, tot passa molt ràpid i és difícil marcar diferències, i a només dues curses ens ho jugàvem tot a Barcelona. Després de 29 títols consecutius, tenir la possibilitat d’aconseguir el 30è al Sant Jordi era una gran oportunitat per a nosaltres, ens vam preparar molt bé i no la vam deixar escapar. Hi havia molta pressió perquè perdre’l al Sant Jordi també hauria estat molt dur”, sosté el pilot de trial més llorejat de la història.
Bou reconeix que en la primera volta al Sant Jordi –va ser segon rere Jaime Busto– li van pesar els nervis. “L’inici no va ser bo. Vaig començar massa agressiu, i això em va perjudicar. No vaig fer una mala cursa, però no vaig tenir les sensacions, el control de pilotatge i la concentració d’Andorra.” En tot cas, el pilot de Repsol Honda va saber reconduir la situació i en la segona volta i en la final va signar l’enèsima actuació magistral que no va trobar rèplica dels seus rivals. En l’epíleg del trial va quedar escenificat l’esperit de superació i el grau de perfeccionament de Bou que l’han convertit en un contrincant inabastable durant tres lustres. Amb la victòria i el títol a la butxaca, el pierenc va conduir la seva Montesa fins a la zona 2, un malson per a tots els pilots durant tota la jornada, i tot d’una la va elevar fins al cim de l’obstacle per guanyar-se l’ovació més gran de la nit, la dels 6.000 aficionats que seguien l’espectacle. “Era un moment especial. Tot era una festa. Acabava de guanyar la cursa i el meu trentè mundial i vaig pensar que podia ser un manera brillant de rematar-ho. Em va sortir i va acabar essent la nit perfecta”, remarca.
Després d’aquesta exhibició, Bou va demostrar que tot i els 35 anys encara té corda per estona. De fet, té contracte amb Repsol Honda fins al 2025 i de moment no té cap pensament de retirada. “M’ho passo molt bé fent el que faig. Conjuntament amb l’equip, hem creat una història molt bonica. Ja són 15 anys, molt més del que em podia esperar, però mentre continuï gaudint i em respectin les lesions ho allargaré el màxim possible”, subratlla. Bou és un animal competitiu i es nodreix de les victòries i del seu esperit de superació: “Evidentment, guanyar alimenta per continuar tants anys a l’elit, i per aconseguir més èxits.” De fet, el pilot pierenc reconeix que fa molt temps que va superar les seves pròpies expectatives: “El meu somni era ser campió del món i a partir d’aquí segueixo lluitant per continuar creixent com a esportista. És una evolució per veure fins on pots arribar. Quan vaig començar, seria una bogeria pensar que podria està guanyant els títols durant quinze anys consecutius.” Amb aquesta premissa, la de millora contínua, Bou ha començat un nou tàndem amb Carles Barneda, l’exmotxiller de Takahisa Fujinami: “Amb en Marc [Freixa] hem passat quatre anys increïbles, amb molts títols, però ara necessitava una nova motivació, un nou al·licient per intentar millorar encara una mica més.” Amb Fujinami retirat, segur que també trobarà un estímul en la irrupció de joves pilots com el gallec de 21 anys Gabriel Marcelli (Montesa), el seu rival en la final del Sant Jordi i que pot acabar sent el seu company en l’estructura de Repsol Honda. “Penso que venen anys bonics de cara a l’esport. Ja fa anys que les noves generacions ens demanen pas a mi i a l’Adam Raga, i està bé que hi hagi més pilots capdavanters. Serà positiu que si en alguna prova quedes fora del podi, puguis continuar aspirant al títol”, sentencia el trenta vegades número u del mundial. La triple X del trial.