És del tot habitual, gairebé podríem dir que d'obligat compliment, que en el GP de la República Txeca es comencin a revelar els canvis d'equip per a la temporada següent. Tornant de vacances, amb mig campionat consumit, és el moment ideal per comprar i vendre, per anunciar o especular. El moment ideal, també, per lluir atributs i obrir l'aparador: ei, que sóc aquí, que no em veieu? A Brno ha quedat clar, per si encara hi podia haver algun dubte, que l'estada d'un pilot com Elias a l'infern de la segona divisió és un error de la naturalesa, una anècdota, més conjuntural que res més. I Toni, madur, ara avanço, ara freno; ara els deixo que es barallin, ara hi poso pau. Marcant abdominals, lluint tipus, per qui ho vulgui veure, per si algú, no fos cas, se sentís… culpable?

Moto GP és una caricatura de si mateixa i a hores d'ara es tan clar que Toni mereix un manillar oficial com que difícilment hi haurà prou motos per tenir una graella decent. Diuen que el nivell tecnològic d'aquestes motos és tal que fa impossible que algú que no es digui Honda pugui posar en pista més de quatre motos. Volen morir d'èxit? Volen caure en els mateixos errors que la F-1 de fa uns anys? Ens volen fer avorrir Moto GP? Perquè si aquesta es la seva intenció, dono fe que són a punt d'aconseguir-ho. I més quan Moto2 t'ofereix l'impacte visual i emotiu de les primeres voltes d'ahir a Brno. Una quarantena de motos, en harmònica coreografia, pim pam, tombada a dreta, tombada a esquerra, en un pam d'asfalt. L'estètica de les curses. El plaer de les curses.