La trobareu en altres planes d’aquest exemplar perquè Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 11-12-1985) va iniciar ahir el seu nou objectiu esportiu. El Dakar, al volant. Ja s’ha estrenat al volant, s’ha envoltat dels millors –ha compartit cotxe amb Carlos Sainz, ha tingut Lucas Cruz i Dani Oliveras de copilots– i els seus onze Dakar al manillar d’una moto són una experiència formidable per pensar que, si el Mini 4x4 es comporta, la dotzena participació també pot ser la dotzena vegada en la meta.

Però Laia Sanz no va a participar. Va a fer-ho bé i, si pot ser, molt bé. En cas contrari no hauria mogut contactes i patrocinadors per disposar d’un cotxe de primera fila –Mini ha guanyat set de les últimes deu edicions– perquè, tot i que aspirar al top-10 en cotxe val una fortuna, el seu novè lloc del 2015 és una referència, no per avui, però sí per més endavant.

Un any abans d’aquell novè lloc, la pilot catalana amb millor palmarès de la història ja avisava que ella no va guanyar mai un Dakar en moto i que competir en cotxe era la seva passió des que, quan tenia sis anys, el seu pare la portava “a fer virolles”.

Laia Sanz no és tant els seus onze Dakar acabats, els 20 títols mundials de trial (14) i enduro (6), un palmarès d’altra banda inigualable. La seva transcendència es fonamenta en una contribució decisiva per fer caure murs, barreres i prejudicis gènere.

En els últims anys, el futbol i els esports de motor han deixat de ser motiu d’etiquetar les nenes, noies o dones que s’hi han volgut dedicar. Per aconseguir-ho, no hi ha millor medicina que l’èxit, i les dues dècades de victòries de Laia Sanz han tingut el mateix efecte que la temporada perfecta de les futbolistes del Barça. Fa anys, només uns pares molt cremats de la gasolina li deien que sí a la filla quan demanava una moto com la del seu germà. Si ara es viu amb tota naturalitat és perquè els temps canvien, i també per l’impuls de dones com Laia Sanz.

En el Dakar sempre hi ha hagut dones pilots. Poques, però alguna amb resultats excel·lents. Jutta Kleinschmidt va guanyar en cotxes l’any 2001 i sempre va estar entre les aspirants, però aquell va ser un cas de quadratura del cercle. Una pilot de categoria –com Laia Sanz, ja l’havia disputat en moto–, un mestre de categoria al volant –Jean Louis Schlesser, que havia estat la seva parella durant sis anys– i el millor equip, Mitsubishi.

En aquest sentit, Laia Sanz sempre ha aixecat la veu per fer notar les dificultats que tenen les dones per accedir a l’imprescindible patrocini privat per fer carrera en l’esport del motor. I no ho reivindica tant per ella –de patrocinadors n’ha tingut, i de motos de fàbrica, també– com perquè les nenes que volen anar en moto tinguin les mateixes oportunitats des de les etapes inicials.

El GP de França del 2003 va veure el primer triplet català en la història del mundial de motociclisme amb Sete Gibernau, Toni Elias i Dani Pedrosa. Aquell dia El 9 va titular a portada Catalana de gas. Poc ens podíem imaginar que l’autèntica catalana del gas, la pilot que canviaria per sempre l’esport del motor d’un entorn masculí a una visió familiar, estava pujant parets, saltant pedres i creuant rius en les zones del mundial de trial júnior. El dels homes, que canviaven la curiositat per la incredulitat i per un punt de ràbia indissimulada quan la noia els superava. Una història que s’ha repetit entre els pilots professionals del Dakar i que hauria de quedar ancorada en el passat.