Si bé era ben clar que Max Verstappen (Hasselt, Bèlgica, 1998, però criat a Monfort, poble dels Països Baixos que ahir va fer una festassa) seria campió del món perquè acumulava un avantatge sideral assegut en el seu magnífic RB 18 de Red Bull, també és cert que, arribat el moment, el va sobtar per les circumstàncies delirants que es van viure a Suzuka. Un periodista el va avisar que segur que ja era bicampió –primer li havien dit que sí i després, que no, i, per descomptat, ja no se’n refiava– i va quedar paralitzat: “Segur?” Tot just segons després que comentés, satisfet pel triomf i prudent, que ho tenia a prop, però que encara faltava l’últim pas per fer. Paradoxes del destí d’una consecució diametralment oposada a la que va viure un any abans al Yas Marina d’Abu Dhabi, quan el desenllaç va fer un gir radical al seu favor i en contra de l’heptacampió Lewis Hamilton i el seu Mercedes el darrer dia del campionat del 2021 en una de les curses més incertes i apassionants de la història recent. Red Bull, paradoxalment, va iniciar el campionat de la superioritat amb un gran maldecap per la retirada dels seus dos pilots –Verstappen i el fidel i fiable mexicà Checo Pérez– a Bahrain en la primera cursa de l’any a causa d’un problema en el sistema de combustible. La reacció va ser fulgurant.

L’èpica a Suzuka va ser força més reposada, superada per la incertesa i fins i tot per l’embolic gairebé grotesc, però el toc inesperat, la cursa curta, la pluja i la sanció de 5 segons a Charles Leclerc (Ferrari) que va agilitzar el final de la lluita pel títol també hi van donar un toc personal i intransferible enmig del monòleg del neerlandès.

Verstappen ha passat la mà per la cara a tothom en un curs per emmarcar en què ha guanyat dotze curses de les divuit disputades, que aviat és dit, i ha pujat catorze cops al podi. És campió, de fet bicampió, perquè revalida el títol del món quan encara falten quatre grans premis per al final del campionat –els Estats Units, Mèxic, el Brasil i Abu Dhabi–, i això, a banda de ser un mal negoci per als organitzadors de la Fórmula 1, defineix la seva superioritat, el desencís de Ferrari –que també aspirava a tot i que l’ha espifiada– i la inferioritat gèlida de les fletxes de plata de Mercedes, que han fet simplement de comparsa en el camí imperial dels Red Bull en la seva pugna amb l’escuderia del cavallino rampante.