Només un mira­cle pot evi­tar que Fran­cesco Pecco Bag­naia (Torí, 1997) acabi de con­su­mar el 6 de novem­bre al cir­cuit Ricardo Tormo de Xest en la dar­rera cursa la seva remun­tada sal­vatge res­pecte a Fabio Quar­ta­raro (Yamaha), líder sòlid i into­ca­ble en les deu pri­me­res cur­ses del mun­dial de MotoGP que ha per­dut bous i esque­lles en les poste­ri­ors i que va cedir el pri­mer lloc a Austràlia en l’ante­penúltima. L’italià de l’equip Ducati Lenovo, sub­campió el curs pas­sat rere el francès, ha sabut esprémer la moto més ràpida del mun­dial –gràcies a una evi­dent revo­lució aero­dinàmica– i ha sumat 114 punts més que el francès. Ara, l’avan­tatja de 23 i en faria prou amb un catorzè lloc (2 pun­tets) per ser campió encara que el de Niça guanyés. En cas d’empat, pre­val­dria el major nom­bre de victòries de l’italià, set per tres. Bag­naia ha excel·lit, men­tre que el pilot francès ha fet figa. Només 63 punts en nou cur­ses, inde­pen­dent­ment dels èxits del seu opo­nent, que n’ha sumat 177 en aquest període, amb cinc victòries, són un bagatge curt per a l’encara vigent campió. Mal­grat totes les desgràcies i l’estridència dels números, el francès de 23 anys, criat en el moto­ci­clisme català, encara podria reva­li­dar el títol. El ter­cer lloc valuós i meri­tori a Malàisia tot i el dolor en la mà esquerra és un èxit par­cial que li dona dret a somiar. Quar­ta­raro va gua­nyar per dar­rer cop fa deu cur­ses a Ale­ma­nya. Bag­naia no va pun­tuar per últim cop fa qua­tre grans pre­mis al Japó. Coses més enre­ves­sa­des s’han vist, tot i que és evi­dent que tant les matemàtiques com la dinàmica juguen a favor del transalpí.

Xest tor­narà a ser, doncs, el jutge del mun­dial com ho va ser el 20 de novem­bre del 2020 en el mun­dial exprés de la pandèmia de 14 cur­ses. En aque­lla ocasió, la segona cursa a Xest va ser la penúltima prova. A pesar de gua­nyar només una cursa, la regu­la­ri­tat de Joan Mir (Suzuki) el va coro­nar. El líder indis­cu­ti­ble de l’inici del curs 2020, però, no va ser altre que Fabio Quar­ta­raro, que es va esbra­var després de gua­nyar les dues pri­me­res cur­ses i va aca­bar vuitè.