Motor
Evocar i gaudir sobre rodes
L’escuderia Mediterrània, revitalitzada fa cinc anys, ha anat creixent mantenint l’esperit amb què va néixer, el 1980
Paco Padilla i Narcís Marcó s’han tornat a posar al volant
“M’agradaria córrer amb tu.” La Clàudia va sorprendre el 2014 el seu pare, Narcís Marcó, un dels fundadors de l’escuderia Mediterrània el 1980. Qui es podria resistir a una proposta filial, si a més es tractava d’evocar records inesborrables pitjant l’accelerador? Marcó, com a vicepresident, i Paco Padilla, com a president, van revitalitzar el 2018 una escuderia que manté l’esperit de 40 anys enrere, però que no viu només de la nostàlgia. Creix, competeix i acumula resultats i cada cop més equips.
Padilla també s’ha tornat a posar al volant. “Quan vam reactivar la Mediterrània, jo m’estava a l’equip d’assistència. Arribaven els pilots i em deien: «Què, tu no t’hi animes?» Com volien que hi tornés després de més de 30 anys..?”, explica. “Però, per dins, alguna cosa se m’anava removent. Fins que un dia, dinant a casa, vaig comentar aquests copets a l’esquena que rebia dels pilots. Els fills i la dona em van dir: «I doncs, què esperes?» No vaig acabar de dinar que ja era a l’ordinador buscant cotxe.”
Marcó i Padilla corrien fa 40 anys i ho fan ara. Però l’escuderia fa de paraigua no només dels veterans amb més vincle. La reactivació va començar amb un grup de WhatsApp, amb altres pilots de dècades enrere, i en va anar agregant, primer, dels que no ho havien deixat i estaven agrupats en altres escuderies i, cada cop més, de generacions més joves. “Des del primer moment, no volíem deixar enrere cap dels pilots amb qui havíem coincidit. Però també n’han anat arribant de joves i els volem potenciar”, expliquen. “Hi ha algun pilot que ens diu que de petit ens venia a veure amb ganes d’acabar fent el que fèiem”, diu Padilla. “En la reestrena, el retorn, ja vam tenir més de 20 cotxes. I la cosa no ha parat de créixer”, hi afegeix. “Ara som 98 equips.” Ja no és exclusivament de pilots gironins, i n’hi ha fins i tot de les Balears. Tots amb el mateix esperit: “Són ganes sobretot de passar-ho bé. Aquesta és la filosofia. No tenim la pressió que podria tenir un equip del mundial”, diu somrient Narcís Marcó. Amb 155 socis –“el 80% són pilots i copilots en actiu”–, competeixen en els campionats estatal i català de regularitat i velocitat, i en algunes proves internacionals com el Dakar clàssic i el ral·li de Portugal d’històrics. Toni Verdaguer i Meius Mora s’han assegurat el títol en l’estatal de regularitat.
En el circuit de ral·lis hi ha altres escuderies històriques, com la Baix Empordà i la Costa Brava, la més antiga, amb més de 50 anys d’activitat, des del 1971.
És un món de molta passió, amb hores i hores per preparar amb tot detall els cotxes i diners per gastar-hi. “Un ral·li com el Costa Brava et pot costar 3.000 euros, i una prova del campionat català, potser la meitat.” I amb poca ajuda: “Els patrocinis, mínims. Abans, més o menys n’arribaven. Ara, alguna col·laboració, però ben poca cosa. Si cobrim el cotxe d’adhesius és més per nostàlgia que per retorn.” Sí que troben col·laboració, per exemple, per al càtering, un dels factors que agraeixen els pilots en els grups d’assistència que munten les escuderies en les competicions. També costa, respecte a anys enrere, captar voluntaris per a les organitzacions dels ral·lis, fonamentals per als controls i tot el desenvolupament de les proves. Amb aquest objectiu s’ha creat aquest any l’associació RalliVol Girona.