Per a mi, l’esport és un estil de vida i, dins d’aquest, els moments més destacats de la meva carrera es van viure al Ral·li Raid. El Ral·li Raid ha estat l’experiència que m’ha aportat més. Per tant, em sento un privilegiat podent-me dedicar actualment al que més m’agrada.

Crec que l’edició del 2024 és un dels canvis més radicals que hem viscut a l’Aràbia Saudita. Es destaca l’especial de 48 hores a l’Empty Quarter, tot i que, en realitat, és l’etapa marató de l’any passat amb més quilòmetres. A més, la cursa té més quilòmetres d’especials i, també, s’ha implementat una etapa amb dues hores d’assistència.

Tinc la sort de disposar del suport de la meva dona i del meu preparador físic. Junts hem establert un pla de treball que abordem de manera constant al llarg de l’any en lloc d’esperar els últims mesos abans del Dakar. Participar en esdeveniments com la Baja España Aragón i el Ral·li del Marroc contribueix significativament a aquest esforç, i el converteix en una feina contínua i consistent.

Hi ha dues situacions. En el primer moment, potser et quedes amb cara de sorpresa, pensant com podem resoldre això. A mesura que passa el temps, observes si hi ha possibilitat de solucionar-ho o no. Que hi hagi l’esperança de poder-ho arreglar, encara que acabis l’etapa tard, és una situació. Després hi ha l’altra, quan no hi ha res a fer. Abandonar la cursa, amb totes les expectatives que es creen, és un cop enorme.

Ni quan ho fas tot bé és perquè ets tan bo, ni el contrari. El que compta és si hem estat competitius o no durant la cursa i si acabes satisfet del que has fet al final. El resultat és una conseqüència de com ha anat la cursa i com ho has fet. El que és important és com has arribat fins allà.

És molt important, perquè hi ha esports que mai poden ser inclusius, ja que requereixen, per la tècnica o pel reglament, uns requisits que no es poden complir. Però si hi ha un esport que sí que pot ser-ho, i aquest és l’automobilisme i el motociclisme, hem de donar-li visibilitat.

Sí, he conegut casos en què la meva visibilitat ha inspirat persones. Algunes m’han expressat: “He vist el que fas i jo també vull fer-ho.” A més, m’han compartit el sentiment que ells també poden aconseguir-ho.

Comptar amb Txema Villalobos com el meu copilot és essencial. Ell aporta una col·laboració crucial, contribuint a la precisió i seguretat en les decisions durant les carreres. Fora de l’àmbit esportiu, Txema no sols és el meu copilot, sinó també un gran amic en qui confio plenament. Mantenim una relació sòlida; rares vegades discutim i, primer de tot, compartim una amistat profunda.

És un tema de tradició, es diu que el que condueix és qui ho fa tot. A nivell esportiu moltes vegades no es parla dels copilots, i en aquesta especialitat són determinants. Quan es parla d’un copilot la majoria de vegades és perquè s’ha equivocat o perdut. Tenen una gran responsabilitat, els copilots, i en el meu cas encara més.

Li diria a l’Isidre de petit que persegueixi els seus somnis, fins i tot si la gent li diu que no. Sempre valdrà la pena. Les il·lusions de la infància són projectes en la vida adulta, en qualsevol àmbit. Si hagués escoltat els qui em deien el contrari, no seria aquí avui.