Sí. No hi ha ningú que ho hagi assolit, i els més important és que l’última ha estat amb un vehicle de motorització elèctrica. Cap marca s’ha volgut aventurar a fer un cotxe amb motorització elèctrica, i crec que era una aposta molt arriscada que al final només hi ha hagut una marca que s’ha atrevit a fer.

Va ser tot un repte perquè les condicions no eren favorables per a aquest vehicle, i a més a més era d’una complexitat extrema. Ajuntar un vehicle extrem amb una cursa extrema era una bomba.

És una cúmul de situacions. Una, la complexitat de la cursa i la duresa, per una altra banda la complexitat del vehicle, i per una altra l’estratègia, que jo crec que ha sigut clau dins la cursa. El saber fer que hem demostrat amb les decisions que hem pres, crec que al final s’ha demostrat que van ser les encertades.

Al final aquest tipus de curses les guanya un equip, no les guanya un vehicle. Llavors, en tenir un plantejament d’equip, i no un plantejament individualista, encara et dona més força i et fa més fort davant dels rivals.

La veritat és que ens trobem molt a gust tots dos, ens entenem bastant bé i quasi, quasi, quasi sense parlar ja entenem el que ha de fer cadascun.

Crec que per a mi aquesta ha sigut una de les més especials. Totes les victòries són importants i són gratificants, i tenen un esforç al darrere, però aquesta més, amb un vehicle com el que teníem i al qual hem tret tot el suc que li podíem treure. Hem demostrat que aquesta cursa és una cursa per córrer amb cap i intel·ligència, hem demostrat que corrent en inferioritat i amb un vehicle revolucionari s’ha pogut aconseguir la victòria.

Sí, has de ser molt meticulós, has d’estar mot tranquil; a vegades has d’improvisar depenent de la situació i solucionar els problemes que et vas trobant. Crec que en aquesta cursa ho hem superat i crec que s’ha reflectit en la general.

I especials molt llargues. Feia temps que no teníem especials de 450 km, dues etapes maratons. Jo crec que va ser una mica una cursa en tota regla. I poder superar totes aquestes dificultats, i algunes amb nota, crec que és per estar contents.

Si, 600 km en dos dies de dunes, bastant complicades, i sobretot la continuïtat, no tenies descans, havies d’estar molt concentrat, molt focalitzat en les diferents dunes, i això es feia difícil. Però bé, l’estratègia que vam aplicar de sortir enrere i intentar recuperar en els dos dies la diferència va ser un punt clau.

L’estadística diu que el que més especials guanya no és el que guanya el Dakar, i efectivament s’ha tornat a complir una vegada més. Crec que moltes vegades sortir al darrerre t’afavoreix, i si a més a més tens la pista més marcada i més neta, t’afavoreix a l’hora d’executar la teva estratègia, i aquí es va reflectir el primer cop de puny a sobre la taula que vam fer.

No, al contrari. És difícil moltes vegades gestionar-ho, però has de tenir en compte que el que ha de prémer és el de darrere. Tu t’has de defensar. Al final tu pots intentar gestionar aquesta diferència, i són els altres els que han de recuperar el temps perdut. Tu fas la teva cursa i portes el teu ritme.

Va ser el dia que vam punxar tres rodes i vam haver d’esperar en Mattias [Ekström], el company d’equip. Va ser una mica el punt d’inflexió, perquè pensàvem que havíem perdut molt de temps i quasi ens havien recuperat la totalitat de la diferència, però al final de l’especial vam veure que Loeb, el segon, també havia perdut temps i ens va compensar. Ens va descomptar sis o set minuts però encara teníem un marge per poder jugar.

Va donar molta emoció. Li tocava arriscar i se la va haver de jugar. Ho va fer i va cometre una errada, va tenir una punxada més una avaria mecànica que el va, una mica, crucificar. Però aquí hi ha l’exemple que deia abans de l’equip. Ell tenia un vehicle lent molt enrere que li va representar quasi dues hores de pèrdua perquè el poguessin ajudar. Si hagués tingut ajuda amb un vehicle ràpid sense possibilitats en la general encara podia haver lluitat per la victòria i pressionar-nos.

Sí, és una mica diferent; ara el plantejament és el d’una cursa una mica més ràpida, a l’esprint, on els pilots estan rodant a un ritme molt alt. Abans era una mica, no dic anar passant, però sí consumint etapes i anar jugant amb alguna estratègia. Ara, tal com són els vehicles, molt sòlids i quasi no tenen problemes, el ritme és molt alt.