Viñales, un superheroi
MotoGP. La triple exhibició a Austin el ressitua tercer en el mundial, a 24 punts de Martín, i amb la sensació de tenir maduresa i moto per lluitar per tot
No és o no hauria de ser una flor d’estiu. El sonat triplet màgic de Maverick Viñales amb Aprilia a Austin en el Gran Premi de les Amèriques catalanes –10 triomfs de pilots de casa en onze edicions–, amb pole –la catorzena de la seva carrera–, cursa esprint i cursa convencional, representa una fita històrica perquè el rosinc és l’únic que ha guanyat una cursa de MotoGP amb tres motos diferents i perquè no és gaire normal cruspir-se totes les llaminadures del cap de setmana. Però no és o no hauria de ser només això. En plena maduresa i després d’haver-ne viscut de tots colors en una trajectòria marcada pel talent però limitada per episodis controvertits, als 29 anys, Viñales, més madur que mai a còpia de cops, es reivindica com un dels aspirants al títol. Ras i curt. Encara que les Ducati, que els dos últims anys ho han guanyat absolutament tot, continuïn dominant les apostes. Jorge Martín és líder amb 80 punts. Enea Bastianini és segon amb 69. Ell ocupa el tercer lloc amb 56 i si no hagués tingut problemes mecànics a Portugal estaria probablement encara més amunt. El segon català és Aleix Espargaró (Aprilia), setè amb 39 punts, seguit de Marc Márquez (Ducati), amb 36.
El cap de setmana va ser per a Viñales una bassa d’oli, fins que una mala sortida diumenge el va relegar a l’onzena posició. La pole, de sobte, havia quedat en paper mullat però Mack va protagonitzar una remuntada èpica. Emocionat i encara amb la tensió de la cursa a flor de pell, recordava amb llàgrimes als ulls una fase no tan llunyana en què va estar fins i tot a punt de retirar-se: “He patit molt, molt. Només la meva família ho sap i per això els dedico aquesta victòria. A Àustria vaig estar fins i tot a punt de retirar-me.” Feia referència a l’episodi amb Yamaha, quan el van acusar de boicotejar la moto. A Aprilia, al costat d’Aleix Espargaró, que va propiciar la seva arribada a la firma de Noale, Viñales és feliç i ha trobat l’equilibri personal amb l’entorn i el balanç en l’adherència de la seva moto en la feina amb els seus mecànics. “El vam trobar en els entrenaments de Portugal i ara sé que puc ser molt ràpid”, descrivia. En aquest sentit, el fitxatge promogut per ell mateix del cap de mecànics, l’argentí Manu Cazeaux, amb el qual ja havia treballat a Suzuki el 2016, ha marcat un punt d’inflexió.
Al podi se’l va veure amb la capa de Batman. Primer, per seguir el fil de Mandalika (Indonèsia), on va fer podi l’any passat. La disfressa la va estrenar per una mena d’aposta amb un mecànic que va gosar dir-li que no s’hi atreviria. A Austin, ciutat on el ratpenat és l’animal simbòlic –al pont d’Austin hi ha una colònia, la més gran del món, d’1,5 milions de ratpenats– hi va trobar un marc idoni per posar-se de nou la capa, que, en el fons, va adquirir un sentit simbòlic més global i es va convertir en una declaració d’intencions de futur.
Viñales va estrenar-se al mundial quan era un marrec en un equip d’entorn mediàtic estrambòtic apadrinat per Paris Hilton el 2011. La diva es va passejar pel Circuit de Barcelona-Catalunya al costat del seu bad boy. El 2013 va ser campió de Moto3 i el 2015 va fer el salt a MotoGP amb Suzuki.