‘Mister Champion’
Àlex Palou reconfirma el seu domini en la Fórmula 1 nord-americana amb un tercer títol (2021, 2023, 2024)
Amb 27 anys i cinc mesos, el de Sant Antoni de Vilamajor és el segon més jove de la història que signa el triplet
“Mister Champion”, el va rebatejar emocionat Chip Ganassi diumenge a quarts de 12 de la nit, hora catalana. El títol revalidat era al sac i ben lligat. Palou acabava de segellar al Nashville Superspeedway la sensacional triple corona de la IndyCar en una cursa més tranquil·la del que es preveia i inscrivia de nou el seu nom i el de la seva escuderia en el palmarès del prestigiós campionat, la meca nord-americana dels cotxes. L’amo de l’equip que du precisament el seu nom –de fet, ell es diu Floyd Ganassi Jr., però li diuen Chip–, o sigui, el que s’hi juga els calés, estava eufòric i el felicitava a través de la ràdio amb què l’equip es comunica amb el pilot segons abans que Palou embogís cremant pneumàtic, el ritual que tant agrada als aficionats. En els darrers anys, també en la Fórmula 1, els espectadors tenen el privilegi de sentir què diuen, amb més o menys espontaneïtat, un element més de l’espectacle que s’ha anat introduint en el món de l’esport amb calçador induït per les televisions. Ganassi està entusiasmat amb el català i l’inclou en la relació de millors pilots de sempre. “Palou ha de figurar en les converses quan es parli dels millors de la història.” També creu que el fet d’haver estat pare l’ajuda a estar més per la feina. “El seu principal canvi respecte a l’any passat és que ha tingut una filla. Això l’ha fet estar fins i tot més concentrat, tot i que abans ja es concentrava molt.” Chip Ganassi Racing atresora onze campionats des de la reunificació del 2008 i n’ha guanyat quatre dels últims cinc, que aviat és dit. Acumula setze títols des del 1996.
Inici modest
Palou, que als sis anys va guanyar el seu primer campionat social de kàrting a Lliçà de Vall, va iniciar el seu periple en la categoria reina nord-americana el 2019 en un equip modest com el Dale Coyne Racing, i Ganassi el va reclutar de seguida per a la causa. I no el va decebre. De fet, ja va meravellar el magnat amb un triomf en el Gran Premi d’Alabama al Barber Motorsports Park de Birmingham tot just en el seu debut el 2020. Constatava, així, una adaptació meteòrica. Tenia 24 anys, va sortir tercer i va ser líder en 56 de les 90 voltes, incloses les 34 finals.
Amb seny
Diumenge, el primer i únic català i pilot estatal campió en la categoria va segellar amb el seu onzè lloc –i apel·lant al principi de prudència, perquè no li calia assumir riscos des que Will Power, el seu rival directe, va cedir cinc voltes en els compassos inicials de la cursa– el seu tercer títol en la categoria reina de l’automobilisme nord-americà (2021, 2023 i 2024). Un campionat multidisciplinari que aglutina circuits urbans, els famosos “ovals”, amb les 500 Milles d’Indianapolis de prova de referència, i autòdroms. Sense l’exuberància ni l’estridència amb què va guanyar el 2023, en la penúltima prova –un fet absolutament inusual en una categoria que enguany, com gairebé sempre, s’ha tornat a decidir en l’última cursa– i en el marc d’un conflicte legal amb la mateixa escuderia i amb McLaren quan intentava preparar el salt a la Fórmula 1. Ara l’entorn és una bassa d’oli.
Inconformista, Palou de seguida va voler parlar del futur amb propòsit no d’esmena, però sí de millora. El fet d’haver guanyat només dues curses, un símptoma alhora de la seva regularitat tot i una part final de curs en què el tema se li va complicar una mica, va ser un argument que el de Sant Antoni de Vilamajor esgrimia per millorar de cara al futur. Admetia amb 24 anys que guanyar la IndyCar era un somni i continua sent un pilot precoç a pesar dels tombs que havia donat la seva carrera intercontinental. Ho prova el fet que, amb 27 anys, cinc mesos i 14 dies, és el segon tricampió més jove de la història de la IndyCar, només superat por Hornish Jr., que va segellar la fita amb 27 anys, dos mesos i vuit dies. “La bellesa d’aquest campionat és que mai pots descartar ningú i quan guanyes tens una sensació de felicitat”, descrivia diumenge amb els sentiments a flor de pell: “Vull tornar a ser en aquesta roda de premsa amb un altre anell l’any vinent. El títol no el canvio per res.”
EL TRICAMPIÓ
Iniciat en el kàrting i amb un passat vinculat al programa de joves talents, Adrián Campos i el Japó
Palou va despuntar de ben jove i va ser un dels talents que van entrar a formar part del programa de joves pilots del RACC al Circuit de Catalunya –a la imatge se’l pot veure l’any 2016–, que tenia el suport del govern. Pel programa, hi van passar Jaume Alguersuari –campió de l’F3 britànica amb només 18 anys i pilot de Toro Rosso (2009- 2011) a l’F1–, Dani Juncadella, Miquel Molina, Dani Clos i Albert Costa, entre d’altres. L’oportunitat de Palou de fer el salt del kàrting als monoplaces la hi va donar, primer, l’expilot d’Alzira Adrián Campos –va dir que va tenir la mateixa sensació en veure’l que havia tingut amb Fernando Alonso– i, posteriorment, el programa del circuit en què Lluís Pérez-Sala, també expilot d’F1, li va fer d’assessor. A banda del triple títol de Palou, les altres gestes catalanes sobre quatre rodes són el triomf de Marc Gené en les 24 Hores de Le Mans (2009), el segon lloc de Pedro Martínez de la Rosa en el Gran Premi d’Hongria d’F1 el 2006 i el triomf del mateix pilot en la Fórmula Nippon el 1997. Per a Palou, el Japó també va ser una rampa de llançament. El 2019 va ser tercer en la Superfórmula amb victòria a Fuji abans de fer les maletes i marxar als EUA. Tot i competir d’entrada amb un dels equips més fluixos de la IndyCar, hi va debutar amb molta empenta. Tot just en la seva tercera cursa ja va pujar al podi i va destacar amb una bona posició en les 500 Milles d’Indianapolis.
