«Unes muntanyes russes de sentiments.» D'aquesta manera va explicar Toni Elias les seves primeres sensacions com a primer campió del món de Moto 2. El manresà va comentar que, després de creuar la línia de meta, no va poder contenir les llàgrimes: «M'he posat a plorar, però llavors les meves emocions s'han bloquejat i ja no podia plorar més, no sentia res. Després m'he anat sentint cada cop millor perquè m'he adonat que tot el que he lluitat aquests anys ara és veritat.» També va dir que tenia molt clar que es mereixia aquest èxit: «Al final s'ha fet justícia, sabia que aquest havia de ser el meu any. Ha estat perfecte.»

Sobre la cursa, Elias va reconèixer que havia tingut el títol al cap en tot moment i que no va voler lluitar pel podi: «Quan he vist que Iannone arriscava molt a cada volta he pensat que m'hi jugava massa, però també que si no aconseguia el títol ho podia tornar a intentar a Austràlia.» També va parlar de «somni fet realitat» i de continuar el mateix treball «la temporada que ve»: «Potser serà a Moto 2 o a Moto GP, però he après moltes coses en aquesta categoria i la veritat és que ara sento una gran alliberació. M'he tret un bon pes de sobre.» Va insistir en la idea que la temporada, tot i venir de Moto GP, no havia estat gens senzilla: «Quan vaig arribar a Moto 2 vaig pensar que seria una categoria fàcil, però tot va canviar en el primer revolt de la primera cursa, quan vaig entendre ràpidament que seria molt difícil. Hem treballat molt intensament i hem hagut de lluitar amb molts i molt bons rivals.» Finalment, va explicar quin havia estat el moment clau del curs: «A Alemanya vam fer un gran canvi en el xassís que va millorar molt el rendiment de la nostra moto. Vam fer un gran pas endavant.»