NOTES DE TAST
LLUÍS VERT
Un segon per al desastre...
…i nou voltes per a la glòria. El nano Márquez, que de clar dominador començava a fer-se gairebé avorrit, ara ja és capaç de guanyar emocionant-nos. A Estoril, ell tot solet, des de la serena verdor dels disset anys, s'ha inventat una cursa que els gestors del mundial mai podran agrair-li prou. Quin patir, quin neguit, quin no sé com dir-ho que encara se'm mullen els ulls. Just el dia que Moto GP ha tocat fons, ha hagut de venir el més jove del circ i recordar-nos que estem davant del més apassionant dels espectacles. Com deia el profeta, curses són curses. I em pregunto, encara, quina mena de reglament tenim en el mundial perquè avui, primer de novembre de 2010, el títol de 125cc continuï, una setmana més, en l'aire. Sí, ja sabem que està gairebé al sac. Peró l'estrès ambiental que s'ha viscut en la cursa portuguesa serà un foc de camp amb guitarres i kumbaià davant el que ens espera al circuit de València, seu de l'equip de Nico Terol. «Calma», li diran a Marc, «segon és OK». Com ahir. I ell, disset anys, a la seva. Com ahir. Pletòric, confiat, campió. Guanyant i emocionant. Com ens agrada. Gràcies nano.