MOTOR
GRAN PREMI DE PORTUGAL DE MOTOCICLISME
Que ningú no pari d'aplaudir
Exhibició de Márquez, que guanya la seva cursa més complicada
Cau en la formació de la graella de la segona cursa i ha de sortir últim
Ara només necessita acabar vuitè a València per assegurar-se el títol
Ni el guionista més pervers hauria pogut imaginar un desenllaç com el d'ahir en la cursa de 125 cc, en la qual Marc Márquez va protagonitzar una de les millors exhibicions dels últims temps. El pilot de Cervera va passar de tenir el mundial gairebé perdut a acaronar el primer títol de la seva carrera després d'una actuació memorable que hauria pogut firmar el Valentino Rossi dels millors temps. Si algú en tenia algun dubte, el mundial de 125 cc se'l mereix únicament el català.
El moment clau de la prova va arribar en la formació de la graella de la segona sortida. La cursa havia estat aturada a causa de la pluja, després de set voltes en les quals Márquez ja havia demostrat que és el millor pilot de la categoria. El de Cervera va sortir des de l'onzena posició i va remuntar fins a la cinquena al primer revolt. No li va costar gaire superar els seus rivals i enganxar-se a la roda de Nico Terol, que havia aconseguit el lideratge des del quart lloc. Márquez esperava la seva oportunitat per donar l'estocada al valencià quan la pluja va obligar a ensenyar la bandera vermella. Pol Espargaró en va dir bé, ja que rodava a molta distància i la formació d'una nova graella l'afavoria.
Va ser justament quan es dirigia a la sortida de la segona cursa, que es va fer a nou voltes, quan Márquez va cometre un error absurd i gairebé imperdonable que el deixava en una situació crítica. Confiant que l'asfalt era ben sec, el líder de la categoria va començar a escalfar els pneumàtics, però va relliscar en una zona humida i va fer algunes voltes sobre si mateix sense deixar de subjectar la moto. Ell mateix va explicar que volia aturar la moto com fos per evitar mals majors. Sortosament, va poder continuar i entrar al box, on es van viure moments de gran tensió. Els mecànics van haver de reparar els desperfectes a corre-cuita –el carenat li penjava– per ser a temps de començar la cursa. El pit-lane es va tancar amb Márquez a dins i això el va obligar a sortir des de la cua de la graella (17a posició). Algun membre de l'equip no va poder aguantar el plor en una situació de tant dramatisme i va necessitar el consol del pare del pilot, Julià, que estava fet un sac de nervis.
Finalment, Márquez es va plantar a la graella i, en la sortida, va protagonitzar una maniobra arriscada i de manual. Per fora va aconseguir avançar fins al quart lloc abans del primer revolt. Al primer pas per meta ja era tercer, només superat per Terol i el seu company d'equip Bradley Smith. L'equip li va marcar que el tercer lloc ja era bo, però ell no en feia prou i va atacar. El britànic va fer tot el que va poder per molestar-lo, però el català estava en estat de gràcia i el va superar en la penúltima volta. En l'última va tenir un frec a frec amb Terol, que no va aguantar la pressió i va sortir de la traçada dos cops. Márquez el va avançar i va tancar els forats fins a la meta, on va esclatar amb gestos de gran joia. Ara té 17 punts d'avantatge respecte de Terol i en farà prou amb el vuitè lloc a València per ser campió.
Pol Espargaró es va arriscar muntant pneumàtics de mullat però no va ploure i el català es va acomiadar de la lluita pel títol després de ser desè.