MOTOR / GRAN PREMI DEL PAÍS VALENCIÀ DE MOTOCICLISME
Felicitat «urbi et orbe»
Márquez es consagra a Xest amb el seu primer títol mundial en els 125 cc
El pilot comparteix l'alegria amb els que l'han ajudat des de petit
El campió saltarà a Moto 2 en un projecte encara per definir
Espargaró acaba el mundial tercer després del segon lloc a València
«Aquest títol és una de les alegries d'aquest mundial, que ha parlat més català que mai»
«Aquesta quarta posició marca la intel·ligència que té Marc. Li era igual no guanyar i que ho fessin els altres. Ara l'espera un gran futur i l'ajudarem a arribar on ell vulgui perquè s'ho mereix»
«El segon lloc és com una victòria després d'haver caigut fins a l'onzè lloc a causa d'una mala sortida. Ho he donat tot en la meva última cursa a 125»
«L'última volta me l'he jugada amb Pol, però he fet un error en la variant de sortida i no he pogut disputar-li la segona posició»
A la mateixa hora que el papa Benet XVI consagrava la basílica de la Sagrada Família, Marc Márquez era canonitzat a Xest com el segon campió més jove de la història del mundial de motociclisme i repartia urbi et orbi la seva felicitat i els seus agraïments a tots els que li han donat un cop de mà en la seva carrera. «Tota la vida havia estat esperant aquest moment. Ara estic molt content i vull donar les gràcies a tots aquells que m'han ajudat des de petit. [...] Són una infinitat de noms que ara recordes perquè tots hi han posat el seu granet de sorra. Els dedico el títol a ells», van ser les primeres paraules del jove fenomen de Cervera quan va baixar de la moto, a l'àrea d'arribada.
Calma tensa.
Quan va creuar la meta, l'eufòria es va desfermar al box de l'equip Ajo, on el pare de la criatura, l'omnipresent Julià, esdevenia lleuger com una ploma després de treure's un bon pes de sobre i la mare, la patidora Roser, abandonava la reclusió del motorhome per repartir abraçades a tort i a dret. A la pista, Márquez ho celebrava davant la graderia on es van reunir els aficionats de Cervera amb un número u gegant, tot i que la temporada que ve no el podrà lluir perquè farà el salt a Moto 2, en un projecte que s'anunciarà aquesta setmana mateix. El seu dorsal, doncs, continuarà sent el 93, l'any del segle passat en què va néixer.
De l'enduro a la velocitat.
Les dues primeres temporades d'adaptació, sense grans resultats però amb alguns flaixos de genialitat, han donat pas a l'any de la seva consagració, que no ha estat tan fàcil com els números podrien fer pensar. Els dos zeros que va sumar van posar en compromís el títol en vista de la regularitat de Nico Terol, que ha estat el pilot amb més podis. Márquez no va tenir la culpa de la seva retirada en cap de les dues curses. En la primera, a Jerez, li va caure el tub d'escapament i en la segona, a Aragó, el van envestir. Com va assenyalar ahir Emili Alzamora, hauria estat molt injust que un pilot amb deu victòries no hagués guanyat el títol. Però malgrat que potser els responsables del mundial s'haurien de replantejar el sistema de puntuació, Márquez ha hagut de lluitar fins a l'últim moment per ser el campió. Avui ho celebrarà amb els seus convilatans a Cervera, on està previst fer un recorregut pel poble.
