MOTOR
GRAN PREMI D'ABU DHABI DE FÓRMULA 1
Vettel sí que fa la feina i s'endú el títol
L'alemany guanya sense oposició i esdevé campió quan tot afavoria Alonso
L'obsessió per vigilar Webber, resignat i inofensiu, indueix Ferrari a l'error
Alonso canvia rodes a destemps i es troba tapat per Petrov i lluny del quart lloc
McLaren reneix i situa Hamilton i Button en l'últim podi de la temporada
Un campionat de 19 curses no es resol només per la velocitat, la fiabilitat o les circumstàncies de cursa, sinó per la suma i interrelació de tots aquests factors. Ahir a Sebastian Vettel tot li va ser favorable i a Fernando Alonso tot se li va girar en contra. Simplificant, es podria dir que l'alemany va recuperar ahir el que el motor trencat a Corea li havia pres.
Alonso només va estar en posició de campió 16 voltes de les 55 de la cursa, i d'aquestes només va poder donar gas en 11, ja que les cinc primeres van ser rere el cotxe de seguretat. Abans, però, ja havia rebut el primer dany quan Button el va superar en la sortida i es va situar rere Vettel i Hamilton. Per sort per a ell, Webber era una ombra del pilot que havia estat fins a Spa i no el podia seguir.
La segona empenta a Vettel va arribar, de manera indirecta, del cotxe de seguretat. Un grup de pilots el van aprofitar per fer el canvi de pneumàtics obligatori i desfer-se del pneumàtic tou. Entre ells hi havia Rosberg, Petrov i Alguersuari. Quedava el dubte si el compost dur aguantaria tota la cursa, però com que es faria de nit i la temperatura baixaria, es podia córrer el risc. Més tard es va veure que l'havien encertat.
Ferrari la vessa.
Però el que ja no s'explica és per què, sense raó tècnica, Ferrari va fer parar Massa tan aviat (volta 14). Aquesta decisió en va precipitar d'altres igualment errònies. Tot l'any hi ha hagut la tendència a desfer-se ràpid del joc de rodes toves perquè se les considera menys estables, quan la realitat és que gairebé sempre han durat més del que les han fet durar. Si Ferrari volia experimentar amb Massa si el compost dur era més ràpid, Alguersuari li ho va impedir tapant el brasiler i, tot i que els faltava aquesta informació, van fer entrar Alonso (volta 16), que anava quart i tenia pista neta per davant perquè els McLaren no el frenaven.
L'asturià va tornar a la pista dotzè, pels pèls al davant de Webber. Pendents només de l'australià, el mal càlcul de Ferrari va ser palès en comprovar que, entre els onze cotxes que el precedien, n'hi havia tres que no els atraparia mai pels seus propis mitjans (Vettel, Hamilton i Button), però també dos intrusos que ja no s'havien d'aturar més. Pensar a avançar Petrov no era una utopia, però amb Rosberg, si els pneumàtics del Mercedes aguantaven, ja seria una altra cosa. I si Vettel, impertorbable al davant a cop de volta ràpida, guanyava, a Alonso només li valia ser quart.
Ho veuen perdut.
Només quedava esperar tres trencadisses, però això ja era demanar massa. Tot va acabar com estava, amb Vettel compartint podi i llàgrimes de campió amb els dos pilots que l'han precedit en el títol, Button i Hamilton. I Alguersuari, dient adéu a la temporada amb dos punts més després d'haver-se donat el gust d'haver portat a la meta un cotxe molt crític amb tot un Felipe Massa al darrere.
