I és que, per exemple, i a diferència del que és habitual, el mallorquí ja va fer una gran sortida, igual com Pedrosa i Rossi. Per això va creuar la meta en primera posició després d'un gir, amb Stoner i el català al darrere. En la segon volta, ja rodant en 1:56, les dues Honda van agafar les posicions que, per entrenaments, els pertocava. En les dos següents girs, els temps ja eren els que definirien la cursa, 1:55 mitjos, i va ser al final de recta després de complir-se cinc voltes que el pilot de Castellar va enfilar-se fins al primer lloc. Va començar aquí el primer tram amb posicions estabilitzades –Pedrosa, Stoner i Lorenzo, amb el de Yamaha distanciat prop d'un segon respecte del líder–, una seqüència que va allargar-se fins a onze voltes per acabar. Rere del grup capdavanter, Dovizioso i Simoncelli, les altres Honda oficials, agafaven distància i es desafiaven a lluitar per la quarta posició. Més lluny, Rossi feia el mateix amb Ben Spies, però per la sisena. Mentrestant, el calvari per a Toni Elias tot just començava, relegat a la darrera posició encara amb tres quartes parts per endavant.

A onze voltes del final, Stoner va fer un canvi de ritme assentant els seus temps en 1:55, fet que va portar-lo, dues voltes després, a treure-li més d'un segon a Pedrosa. El català, rendit a l'evidència, va iniciar un retrocés en la taula de cronometratge que va fer que Lorenzo el passés, encara amb vuit voltes per acabar. Amb Stoner a la seva –mig segon més ràpid–, la inèrcia de tots dos pilots era clarament inversa, amb el campió del món a l'alça i el subcampió a la baixa. Tot i això, el català, fent gran ús de l'acceleració de la seva màquina, va recuperar la segona posició en dues ocasions, sempre en la llarguíssima recta de l'arribada. A tres voltes de la fi, però, Lorenzo va passar-lo definitivament i Pedrosa, entregat fatalment a la precària resposta del seu braç, amb prou feines va poder mantenir el seu lloc al podi. Mentrestant, Elias, rodant sol, cuer i a gairebé 50 segons del líder, va patir una caiguda en l'entrada a una corba de dretes, amb la moto marxant-li del davant. Fou un colofó cruel en un cap de setmana, el del de Manresa, per oblidar.