S'iniciava la cinquena volta de la cursa de Moto 2 i, amb el dipòsit encara ple, Marc Márquez (Repsol Catalunya Caixa) pilotava a la seva. Després d'una mala sortida, que l'havia portat de la segona posició de la graella a la novena al primer pas per corba, el pilot de Cervera estava immers en una cursa particular, en la primera lliçó que la nova categoria li havia posat per estudiar: si no se surt bé –i això, ahir, també val per a la resta de pilots catalans–, la hipoteca a pagar pot resultar inabastable.

Per al campió del món de 125 cc, la deficient sortida el va portar a haver de remuntar des de la primera volta –onzè al primer pas per meta–, i a haver de passar pilots de pressa i corrents. Va constatar Márquez que aquí, a diferència dels 125 cc, la moto no cap a tot arreu i, malgrat fer una avançada amb derrapada a Simón pròpia de Moto GP, en aquell inici de cinquena volta i en plena corba ràpida la moto, que no entén de favoritismes, va escopir-lo després que el de Cervera obrís gas massa d'hora –d'un dipòsit buit a un de ple els moviments de pes no són exactament el mateix–. Com va dir encara amb la cursa en marxa, «diuen que s'aprèn a còpia de cops. Primera cursa, primer cop».