—L'any pas­sat va fer podi aquí. La moti­vació és encara més gran?

—«Sí, i tant. Córrer a Jerez davant de tantíssima gent és sem­pre una moti­vació extra i, a més, l'any pas­sat vaig acon­se­guir un podi, el que m'ha agra­dat més dels que he fet. M'he pre­pa­rat bé, vinc d'una pri­mera car­rera amb un bon resul­tat i aquí l'objec­tiu que m'he mar­cat és entrar entre els deu pri­mers. Penso que seria un gran resul­tat.»

—En els tests d'aquí de pre­tem­po­rada va fer el 19è temps. És aquest el punt de par­tida?

—«La idea és començar estant entre els 15 pri­mers en entre­na­ments, que crec que és un objec­tiu fac­ti­ble per a nosal­tres. Som com­pe­ti­tius per començar des d'aquí i a poc a poc anar millo­rant. Dues dècimes més ràpid o dues més lent et pot por­tar al cinquè temps o bai­xar al 25è. Inten­taré estar regu­lar­ment entre els quinze pri­mers i, sessió a sessió, anar enda­vant.»

—Ha dit i repe­tit que pel seu 1m80 Moto 2 és la seva cate­go­ria. En què ho nota més?

—«En la como­di­tat quan sóc sobre la moto. M'hi puc moure molt millor i, des del punt de vista de l'aero­dinàmica, als revolts no surto del care­nat i no tinc tant des­a­van­tatge com tenia als 125cc, on per­dia molt en el pas per revolt. Això és el prin­ci­pal: Moto 2 té la meva mida.»

—Pensa que l'any pas­sat ja hau­ria d'haver fet el salt?

—«No, perquè veient el resul­tat fet, en què vam aca­bar en la sisena posició final i vam fer un parell més de podis, crec que vaig fer mèrits per pujar a Moto2. De l'altra manera, sense resul­tats, no m'ho hau­ria meres­cut. Vaig com­pe­tir fins a la dar­rera cursa per aca­bar el cinquè del món, i al final el sisè lloc va ser per mi com un aval que em per­me­tia fer el salt.»

—Pri­mer amb el boom Espar­garó i després el de Márquez, 125cc el va dei­xar en un segon pla. Es poden can­viar els papers?

—«No ho sé, la veri­tat. Aquesta cate­go­ria és molt com­pe­ti­tiva. El Marc va molt ràpid i el Pol hi anirà. Hi ha molts pilots cata­lans, i al final tots ani­rem molt ràpids. Sin­ce­ra­ment, és una cosa que ara no es pot saber.»

—L'adap­tació, com va? Es troba allà on espe­rava ser quan va pilo­tar per pri­mer cop la moto?

—«No m'havia plan­te­jat una evo­lució deter­mi­nada. L'únic que m'havia mar­cat com a objec­tiu era pujar a la moto, pilo­tar, gau­dir i veure on podíem ser. No havia pen­sat a ser on sóc en aquest inici de cam­pi­o­nat o a estar situat més enda­vant. Ara he vist més o menys el meu lloc, i a par­tir d'aquí l'únic que em plan­tejo és tre­ba­llar per millo­rar cada cursa.»

—Què ha estat el més com­pli­cat del pas d'una 125cc a la Moto 2?

—«El més difícil ha estat segu­ra­ment el fre motor, adap­tar-se a la sen­sació que no estàs fre­nant però que en canvi la moto ho fa. A 125cc era molt dife­rent en aquest sen­tit, i pas­sar al qua­tre temps s'ha notat.»

—De l'experiència de Qatar, els entre­na­ments i la sor­tida, quin per­cen­tatge d'èxit sig­ni­fi­quen?

—«Crec que a Moto 2 és molt impor­tant clas­si­fi­car-se bé i fer una bona sor­tida, però no per aca­bar al davant sinó perquè a la mínima que algú es des­pista una mica hi ha un acci­dent al pri­mer revolt. I la importància dels entre­na­ments i la sor­tida és esca­par del pos­si­ble acci­dent. A Qatar, per exem­ple, el Ian­none sor­tia al meu cos­tat, i si el Bradl no s'hagués esca­pat hau­ria llui­tat pel tri­omf. L'èxit de la cursa rau en el ritme de car­rera. Aquest és el tre­ball impor­tant. Si tens ritme fas una bona cursa.»

—Ara que ha tes­tat el seu ren­di­ment en cursa, on pro­jecta les seves ambi­ci­ons?

—«Després de l'experiència de Qatar, havent pun­tuat, l'objec­tiu serà entrar en els punts. Evi­dent­ment en alguns cir­cuits no podré, però aquesta ha de ser la meva ambició. Després, aspi­rant al màxim, aca­bar el mun­dial entre els 10 pri­mers és l'objec­tiu i asso­lir-lo seria, per a l'equip i per a mi, una molt bona tem­po­rada.»

—Favo­rits per asso­lir el títol?

—«El Marc té pos­si­bi­li­tats de gua­nyar-lo, està claríssim. És boníssim i tot i el zero de Qatar no el des­carto per res. És un clar can­di­dat igual que el Ian­none, el Bradl, el Luthi i també l'Aleix. De totes mane­res encara és molt aviat per defi­nir-ho amb exac­ti­tud. Qatar és una cursa estra­nya, i on real­ment comença el mun­dial és a Jerez.»

—Amb BQR va arri­bar al mun­dial al 2005, va mar­xar-ne (2007 i 2008) i després hi va tor­nar.

—«És l'equip del cos­tat de casa. Des de petit he anat a l'escu­de­ria, a moles­tar els mecànics, a dema­nar peces, que m'arre­gles­sin la moto, etc. Els conec de tota la vida i estic molt a gust amb ells. A vega­des es diu que l'equip és com la teva família, però en el meu cas és que és així: BQR és la meva família.»