—L'any passat va fer podi aquí. La motivació és encara més gran?

—«Sí, i tant. Córrer a Jerez davant de tantíssima gent és sempre una motivació extra i, a més, l'any passat vaig aconseguir un podi, el que m'ha agradat més dels que he fet. M'he preparat bé, vinc d'una primera carrera amb un bon resultat i aquí l'objectiu que m'he marcat és entrar entre els deu primers. Penso que seria un gran resultat.»

—En els tests d'aquí de pretemporada va fer el 19è temps. És aquest el punt de partida?

—«La idea és començar estant entre els 15 primers en entrenaments, que crec que és un objectiu factible per a nosaltres. Som competitius per començar des d'aquí i a poc a poc anar millorant. Dues dècimes més ràpid o dues més lent et pot portar al cinquè temps o baixar al 25è. Intentaré estar regularment entre els quinze primers i, sessió a sessió, anar endavant.»

—Ha dit i repetit que pel seu 1m80 Moto 2 és la seva categoria. En què ho nota més?

—«En la comoditat quan sóc sobre la moto. M'hi puc moure molt millor i, des del punt de vista de l'aerodinàmica, als revolts no surto del carenat i no tinc tant desavantatge com tenia als 125cc, on perdia molt en el pas per revolt. Això és el principal: Moto 2 té la meva mida.»

—Pensa que l'any passat ja hauria d'haver fet el salt?

—«No, perquè veient el resultat fet, en què vam acabar en la sisena posició final i vam fer un parell més de podis, crec que vaig fer mèrits per pujar a Moto2. De l'altra manera, sense resultats, no m'ho hauria merescut. Vaig competir fins a la darrera cursa per acabar el cinquè del món, i al final el sisè lloc va ser per mi com un aval que em permetia fer el salt.»

—Primer amb el boom Espargaró i després el de Márquez, 125cc el va deixar en un segon pla. Es poden canviar els papers?

—«No ho sé, la veritat. Aquesta categoria és molt competitiva. El Marc va molt ràpid i el Pol hi anirà. Hi ha molts pilots catalans, i al final tots anirem molt ràpids. Sincerament, és una cosa que ara no es pot saber.»

—L'adaptació, com va? Es troba allà on esperava ser quan va pilotar per primer cop la moto?

—«No m'havia plantejat una evolució determinada. L'únic que m'havia marcat com a objectiu era pujar a la moto, pilotar, gaudir i veure on podíem ser. No havia pensat a ser on sóc en aquest inici de campionat o a estar situat més endavant. Ara he vist més o menys el meu lloc, i a partir d'aquí l'únic que em plantejo és treballar per millorar cada cursa.»

—Què ha estat el més complicat del pas d'una 125cc a la Moto 2?

—«El més difícil ha estat segurament el fre motor, adaptar-se a la sensació que no estàs frenant però que en canvi la moto ho fa. A 125cc era molt diferent en aquest sentit, i passar al quatre temps s'ha notat.»

—De l'experiència de Qatar, els entrenaments i la sortida, quin percentatge d'èxit signifiquen?

—«Crec que a Moto 2 és molt important classificar-se bé i fer una bona sortida, però no per acabar al davant sinó perquè a la mínima que algú es despista una mica hi ha un accident al primer revolt. I la importància dels entrenaments i la sortida és escapar del possible accident. A Qatar, per exemple, el Iannone sortia al meu costat, i si el Bradl no s'hagués escapat hauria lluitat pel triomf. L'èxit de la cursa rau en el ritme de carrera. Aquest és el treball important. Si tens ritme fas una bona cursa.»

—Ara que ha testat el seu rendiment en cursa, on projecta les seves ambicions?

—«Després de l'experiència de Qatar, havent puntuat, l'objectiu serà entrar en els punts. Evidentment en alguns circuits no podré, però aquesta ha de ser la meva ambició. Després, aspirant al màxim, acabar el mundial entre els 10 primers és l'objectiu i assolir-lo seria, per a l'equip i per a mi, una molt bona temporada.»

—Favorits per assolir el títol?

—«El Marc té possibilitats de guanyar-lo, està claríssim. És boníssim i tot i el zero de Qatar no el descarto per res. És un clar candidat igual que el Iannone, el Bradl, el Luthi i també l'Aleix. De totes maneres encara és molt aviat per definir-ho amb exactitud. Qatar és una cursa estranya, i on realment comença el mundial és a Jerez.»

—Amb BQR va arribar al mundial al 2005, va marxar-ne (2007 i 2008) i després hi va tornar.

—«És l'equip del costat de casa. Des de petit he anat a l'escuderia, a molestar els mecànics, a demanar peces, que m'arreglessin la moto, etc. Els conec de tota la vida i estic molt a gust amb ells. A vegades es diu que l'equip és com la teva família, però en el meu cas és que és així: BQR és la meva família.»