Fa quinze dies que va començar el mundial, a Qatar, i des d'aleshores no hi ha hagut cap cursa. Per tant, fins que no es demostri el contrari, les màquines de l'equip Repsol Honda són les bèsties a batre, les que marquen tant el ritme com el camí a seguir. Ara bé, sigui per un all o sigui per una ceba –o per totes dues coses–, ni Casey Stoner ni Dani Pedrosa arriben a la primera prova continental com a màxims aspirants al triomf. Tampoc Valentino Rossi, sis vegades vencedor a Jerez en Moto GP però amb tants problemes de posada a punt de la Ducati com a la malmesa espatlla. Ni els pilots més ràpids, ni el Dottore. A Jerez, la teoria guanyadora pertany a la combinació que formen Jorge Lorenzo i la seva Yamaha, a la combinació campiona del món.

Anem a pams. Casey Stoner és qui mana en el mundial i ha demostrat que és el pilot més ràpid, però en els cinc anys que és a Moto GP només el 2009 ha pujat al podi de Jerez. L'australià és un home feliç, però no ha amagat mai que aquest és un dels traçats que menys li agraden. No és el cas del seu company d'equip Dani Pedrosa, però per al català si aquest serà o no un bon cap de setmana no se sabrà fins a la segona meitat de cursa, quan el de Castellar vegi la resposta física del seu braç esquerre. En canvi, qui les té totes amb ell és Jorge Lorenzo. El campió del món té, després de la seva exhibició de competitivitat des de la inferioritat feta a Qatar, l'ànim més o menys a l'alçada dels núvols. Per postres, Jerez és un circuit que li encanta i la cursa de fa un any, quan va passar a Pedrosa en la darrera volta, és inesborrable per al mallorquí. Heus aquí el còctel guanyador en potència. Quant a Toni Elias, pel que s'ha vist fins ara, qualsevol cosa que sigui estar a menys de dos segons del millor temps ja serà un fet a remarcar.