MOTOR / GRAN PREMI DE CATALUNYA DE MOTOCICLISME MOTO 2
Bradl suma el tercer triomf en cinc curses i Márquez i Aleix Espargaró l'acompanyen al podi
Immanuel Kant va posar en ordre la raó i els rellotges a l'hora, i Stefan Bradl no va fer campana en les classes de filosofia.
El metrònom alemany del campionat del món de Moto 2 no només fa poles com aquell qui saluda els companys, sinó que té un mètode de cursa que de moment s'està demostrant devastador. Bradl es projecta un temps entre cella i cella –ahir, 1:48 mitjos– i, peti qui peti, no l'abandona. Així va liderar gairebé tota la cursa i així va deixar enrere Marc Márquez i Aleix Espargaró en el darrer tram de carrera. Sense canvis de ritme, però sense pauses, el líder del mundial va sumar el tercer triomf en cinc curses i va tornar a fer palès quina és la roda bona aquesta temporada –té 43 punts de marge respecte a Corsi en la classificació.
Per al pilot de Cervera i per el de Granollers, cursa de contrastos però amb el mateix dolç final. El pilot del Repsol Catalunya Caixa va tornar a penalitzar en la sortida i, altre cop, va patir en la primera meitat de la cursa amb el dipòsit ple. Rodant a la cua del grup que perseguia a Bradl, Simón i Aleix, Márquez va anar remuntant dècima a dècima del desè lloc cap endavant, fins que en la segona meitat de la cursa ja llimava mig segon per volta als líder. Però el pneumàtic del darrere no li seguia el ritme i, quan s'havia enfilat al segon lloc –a set voltes del final–, es va agafar al dictat a la dita: a poc a poc i bona lletra, que com va afirmar al final, un podi és molt millor que un zero. Es va trobar segon quan anava cinquè, perquè a vuit voltes del final, Aegerter primer i Simón i Sofuoglu després –el turc, passat, es va emportar pel davant el pilot de l'equip d'Aspar– van anar per terra. En tot cas, pocs dubten que se'ls hauria menjat.
Entre una cosa i les altres, el gran dels Espargaró coïa a foc lent el seu primer podi del mundial. Va sortir bé (segon) tot i deixar anar l'embragatge massa d'hora, i va rodar amb Bradl i Simón al capdavant en la primera meitat de la cursa. Després, la força dels perseguidors se'l va empassar –va arribar a anar sisè–, però el seu excel·lent cap de setmana es va veure recompensat amb un lloc en la foto d'honor. L'emoció era manifesta, i va ser corroborada amb una sentida abraçada amb el seu germà Pol, encara al circuit en la volta posterior a la cursa i davant la parròquia dels Espargarins. L'escena va repetir-se al box. No n'hi havia per menys: el podi va arribar després de 94 curses.
Tito acaba setè.