Podi en un cap de setmana dolent. Aquesta és una altra manera d'explicar la realitat de Maverick Viñales en el seu primer any al mundial.

Mugello no és un circuit com un altre. És la casa de Ferrari i de Ducati, i això és sinònim de velocitat. Traçat llarguíssim, la posada al punt de la moto aquí és més important del que ho és habitualment, i perdre's un entrenament es paga. Si, com és el cas de Viñales, es trepitja per primera vegada el circuit, la dificultat de qualsevol bon resultat es multiplica de manera exponencial.

Sense haver pogut provar dissabte la configuració que havia de portar el pilot de Roses pel bon camí per culpa de la pluja, que va escurçar els entrenaments (12 minuts), Mack va sortir a la cursa amb només un warm-up de referència. Molt poc tot i la seva capacitat per absorbir informació. Això, afegit a una sortida pràcticament perfecta de Nico Terol, només seguit per Zarco, va fer que el gironí es veiés abocat a la lluita pel tercer lloc com a màxim objectiu. Un premi menor per a un pilot que ja té dues victòries i, amb el d'ahir, quatre podis en vuit curses –les últimes cinc–, però que projectat en la profunditat del campionat és excel·lent. Viñales va provar de desempallegar-se de Vázquez, Faubel, Salom i Gadea per no perdre de vista Terol i Zarco, no va poder i va haver de portar el pes del grup en un circuit on l'aspiració és el més valuós actiu. Això, però, no el va penalitzar com a Zarco, superat per Terol en els últims metres. Al contrari, va ser una altra circumstància per deixar clar que el seu domini de la conducció i la situació és ja insultant.