Després de qua­tre cur­ses fora del podi, Lewis Hamil­ton va recu­pe­rar ahir el som­riure en ter­ri­tori ale­many, en gua­nyar la segona cursa de la tem­po­rada. Hi va donar un gran valor: «Cada tri­omf és espe­cial, però aquest sig­ni­fica molt. L'equip hi ha posat tota l'ener­gia i l'esforç perquè el cotxe fun­cionés, i durant el cap de set­mana he anat molt ràpid. El tre­ball ha estat fantàstic. Em sento genial; és una de les millors cur­ses que he fet.»

«Hem fet una bona sor­tida, molt dife­rent d'altres llocs, com a València. Hem tre­ba­llat això i avui [per ahir] era impor­tant ja situar-se al davant des de l'inici perquè hi havia el risc que s'allunyés Mark [Web­ber]», va dir el britànic, que va situar-se líder al pri­mer revolt. A l'hora de pug­nar amb Alonso i Web­ber mateix, va tenir en la tem­pe­ra­tura de l'asfalt –menys calenta que en altres llocs– un aliat. «Hem tin­gut una bona bata­lla, però cap de nosal­tres pot gua­nyar sense el cotxe. A poc a poc, anem apre­nent més sobre com es com­porta, i també a adap­tar l'estil de con­ducció per cui­dar millor els neumàtics.» Sobre les pos­si­bi­li­tats en el mun­dial, va ser pragmàtic: «No mirem això ara. Si dic alguna cosa ara i la pròxima cursa, a Hon­gria, on hi ha un asfalt molt calent, és un des­as­tre, podríem estar en una posició simi­lar a València. Pre­fe­reixo estar callat i dei­xar que parli el ritme del nos­tre cotxe.»

EL MUN­DIAL