El teorema de Vettel
Vettel ha pres a Alonso l'honor de ser el més jove amb dos títols
A diferència del final cardíac del 2010, aquest any no ha tingut rival ni en el seu equip ni entre la competència
Agafeu un pilot fora de sèrie, ràpid, jove però madur, sòlid mentalment i implacable en el cos a cos, sumeu-lo al monoplaça més ràpid i fiable de la graella, afegiu-hi l'equip més innovador i més ben organitzat del moment i us sortirà, per força, el bicampió més jove de la història. El pilot és Sebastian Vettel, el monoplaça l'RB7 i l'equip, Red Bull. L'alemany ha anat prenent a Fernando Alonso els rècords de precocitat i el que quedava pendent era aquest. L'alemany va guanyar el segon títol ahir, amb 24 anys, 3 mesos i 6 dies. Alonso ho va fer el 22 d'octubre del 2006, amb 25 anys, 2 mesos i 23 dies.
Vettel acaba de guanyar el títol i tindrà quatre curses més per assaborir-lo i, de passada, mirar de batre més rècords. El de victòries en un any només el podria igualar (és a 13 i en té nou), però els de podis en un any (17, i Vettel en té 14) i el de posicions preferents (14, per 12 de Vettel) són ben a l'abast i un reclam potent per al pilot d'Heppenheim, ja que els de victòries i podis són del seu ídol, el pilot que tenia en els pòsters de la seva habitació de nen, Michael Schumacher. Tot títol costa i té mèrit, però el de Vettel ha estat el producte d'una passejada marcial. No té res a veure amb el dramàtic desenllaç de fa un any, quan estava a 25 punts del líder amb dues curses per disputar-se. Aquell esprint final el va fer un home per sempre i el va associar a aquest somriure magnètic que passeja pels podis.
El nou home dels rècords, cada temporada en va afegint de nous. Va ser el debutant més jove –aquest li ha pres Jaume Alguersuari– i també va ser el més precoç de puntuar –el mateix dia del seu debut, substituint Robert Kubica a Sauber, Indianapolis 2007–, liderar una cursa, a fer una posició preferent, a obtenir un doblet (pole i victòria), a fer un triplet (pole, victòria i volta ràpida), a guanyar una cursa –memorable, a Monza 2008, amb un modest Toro Rosso– i a ser campió (desbancant Lewis Hamilton). Per posar-ne una referència, a l'edat que té avui dia, Michael Schumacher només havia guanyat una cursa. Per tot plegat, a Vettel se'l considera el nou kàiser, el successor del mite Schumacher, un dels primers que ahir el va anar a felicitar.
Però per sobre dels seus títols, dels seus rècords i de la superioritat insultant que ha mostrat aquesta temporada, Vettel necessita temps. Per demostrar si és capaç d'obrir una era nova en la F-1 com la que va protagonitzar Schumacher i perquè la perspectiva ens permeti ponderar el valor real del binomi Vettel-Red Bull.
Números que maregen
Vettel només fa quatre anys que va debutar en la F-1. Aquest ha estat el seu tercer any a Red Bull amb un balanç –de moment– que fa tombar d'esquenes: dos títols i un subcampionat, 18 victòries, 32 podis i 26 posicions preferents en 51 grans premis.
La seva arribada va ser el revulsiu que necessitava l'equip tècnic que lidera Adrian Newey per acabar de cohesionar i posar a treballar en una mateixa direcció una formació que el magnat de les begudes energètiques havia comprat a final dels 2004 a Ford i que en aquells moments era un equip Jaguar en demolició.