Vettel ja aixeca dos dits
El pilot de Red Bull revalida el títol quan falten quatre curses per al final del campionat
Button celebra un triomf en què somiava
Alonso és segon i el podi reuneix tres campions i cinc títols
Sebastian Vettel havia dit que volia guanyar la cursa, però ahir, al circuit de Suzuka, es va haver de conformar amb ser tercer perquè Jenson Button i Fernando Alonso es van obstinar a no fer-li cap regal el dia que el pilot de Red Bull va celebrar el seu segon títol mundial consecutiu i va desposseir l'asturià de ser el bicampió més jove de la història. La veu entretallada pel nus a la gola i els llargs silencis dins el cotxe tan bon punt va creuar la línia de meta van deixar prou clar que aquesta vegada el resultat tenia una importància relativa per a Vettel, aclamat per un enfervorit públic que no podia demanar més del que li va oferir aquesta quinzena prova del mundial. Una hora i mitja de gran espectacle a la pista i els tres millors pilots del moment actual compartint un podi que va reunir cinc títols mundials. Quasi res!
Vettel va sortir amb la fam pròpia de qui no en té prou amb nou victòries en catorze curses. Només això pot explicar la maniobra excessivament intimidatòria a Button en l'arrencada, sobre la qual els comissaris esportius van encertar en passar-hi de puntetes i no punir-la. Però al flegmàtic Button, l'acció li va tocar l'amor propi, tal com es va poder copsar al final de la cursa. Abraçada sincera al campió i tot seguit pregunta directa –“que no m'has vist, sobre l'herba?”– a la qual no hi va haver resposta.
Button no va fer més que confirmar el que ja havia anticipat en els entrenaments i en la qualificació. El pilot de McLaren volia un triomf a Suzuka i se'l va ben guanyar fent meravelles una vegada més amb el seu art –no es pot dir d'altra manera– en allargar la vida dels pneumàtics, mentre Lewis Hamilton s'havia d'aturar abans d'hora per una punxada lenta quan era segon i precedia el seu company d'equip. Gràcies al seu finíssim pilotatge, Button es va situar al capdavant de la cursa després de la segona aturada al box, mentre pels miralls veia com Vettel s'esforçava en va per intentar fer-li cometre una errada que l'anglès ni tan sols va insinuar.
Però Vettel no va ser l'únic que va pressionar Button en el camí cap al seu tercer triomf d'aquest any. I és que Alonso també va voler ser part activa de la festa allà on, segons l'asturià i a diferència de Red Bull i McLaren, el Ferrari no estrenava cap element nou. Sabent això i tenint present els problemes del monoplaça italià amb els pneumàtics, només algun visionari hauria cregut possible arribar a veure Alonso sortir davant Vettel després del tercer pit-stop i no només mantenir a ratlla les escomeses del pilot de Red Bull sinó que, una vegada alliberat de la pressió, anar a la recerca del líder. Dos segons a cinc voltes del final i un a tres girs del pas sota la bandera de quadres, amb el McLaren esgotant les últimes reserves de combustible van fer creure en l'increïble. El títol està decidit però la lluita pel subcampionat promet molt.
LA PEL·LÍCULA DE LA CURSA
Sortida. Vettel arracona Button, que ha de frenar, i el supera Hamilton. Massa, Alonso i Webber mantenen posicions rere els dos pilots de McLaren.PROTAGONISTES
Per oblidar
Jaume Alguersuari havia declarat després de la qualificació que tota la feina realitzada durant el cap de setmana s'havia fet pensant en la cursa, igual com a Monza. El resultat, però, va ser diametralment oposat a les expectatives.
Per emmarcar
La magistral cursa de Jenson Button i Fernando Alonso, òbviament. Però també la de Sergio Pérez i Nico Rosberg, que després de remuntar nou i tretze posicions, respectivament, van acabar en la zona dels punts.
El novè a sumar dos títols seguits
Sebastian Vettel és el novè pilot que en els 62 anys del mundial de F-1 ha celebrat dos títols seguits. El primer va ser Alberto Ascari (1952 i 1953, amb Ferrari). Juan Manuel Fangio va ser el següent, amb els títols del 1954 (Mercedes i Maserati) i 1955 (Mercedes) als quals va afegir els dels dos anys següents. Jack Brabham ho va aconseguir els anys 1959 i 1960, amb un Cooper i abans de construir el seu propi monoplaça. Van passar 25 anys fins que Alain Prost (McLaren) no va repetir un doble títol consecutiu el 1985 i 1986. Ayrton Senna (McLaren) ho va aconseguir els anys 1990 i 1991 i Michael Schumacher en dues ocasions: el 1994 i 1995, amb Benetton, i el 2000 i 2001, amb dos dels cinc títols seguits amb Ferrari. Mika Hakkinen (McLaren, 1998 i 1999), i Fernando Alonso (Renault, 2005 i 2006), completen la llista.
Un protocol massa rígid
Perdrà el temps qui vagi a Suzuka per lluir i ostentar. I és que no hi ha res a veure entre l'ambient del circuit japonès i el de dues setmanes abans, a Singapur. El públic que acudeix a Suzuka hi va per gaudir plenament de la seva passió per l'automobilisme i la fórmula 1 . Tots els pilots ho poden certificar, i per això un triomf en aquest tan bell i selectiu traçat és especial, tal com va recordar ahir Jenson Button. La llàstima és que el rígid protocol de les curses sigui tan inflexible. Es va veure ahir quan en els emotius moments de la trobada entre Sebastian Vettel i la gent del seu equip, tot just l'alemany va haver baixat del cotxe, Herbie Blash, director de cursa designat per la FIA, se'l va endur literalment cap al podi i va trencar aquella escena tan entranyable. En aquest sentit, quan aprendrà la F-1 del mundial de motociclisme?