“És un any llarg i fantàstic. i el millor és que encara no s'ha acabat”. Sebastian Vettel, tot just baixar del podi, ja deixava clar que el títol, si alguna conseqüència tindrà, no serà treure-li motivació sinó donar-li llibertat per tornar a pensar en les victòries. “No puc recordar tot el que voldria dir, però estic molt agraït a tothom de l'equip, els que són aquí i els que treballen a Milton Keynes, també de dilluns a divendres, per construir uns cotxes que lluiten per un munt de punts i pels títols. No puc recordar-los a tots, però vull esmentar el meu entrenador Tommi Parmakoski, que és amb qui passo més temps i que no ha permès que perdi mai la concentració.”

“No hi ha secrets, és pas a pas, i després d'haver guanyat l'any passat encara era més difícil repetir. A'ha de sortir i tornar a fer-ho. I jo no ho hauria pogut fer sol. Necessitava tot l'equip, Mark [Webber], tothom. Estem molt emocionats”, sentenciava.

“Si diuen que ho hem tingut fàcil, s'equivoquen. Hem tingut un cotxe molt bo, però també un equip mol fort. El cotxe del 2011 ha estat menys dominant que el del 2010, però fa un any vam perdre punts per infortunis i per errors estúpids. Un campionat no és una cursa sinó moltes, i aquí és on hi ha la diferència amb l'any passat.”