Un, dos, tres, qua­tre... I així suc­ces­si­va­ment fins a vuit. Sébas­tien Loeb i Daniel Elena, el seu fidel copi­lot, es poden per­me­tre el luxe d'ento­nar aquest compte arreu on vagin i rema­tar-lo amb l'airós crit de “maa­ambo!” I és que vuit títols són molts, tants que fins diven­dres era una xifra mai vista en un cam­pi­o­nat del món d'auto­mo­bi­lisme. Més encara acon­se­guits de manera con­se­cu­tiva. L'alsacià i el mone­gasc van poder cele­brar el més recent –dir l'últim podria ser mal inter­pre­tat– ahir a pri­mera hora de la tarda un cop els mecànics de Citroën va dei­xar en estat de marxa el DS3 ferit hores abans en un acci­dent de cir­cu­lació que espor­ti­va­ment hau­ria pogut tenir con­seqüències molt seve­res si Mikko Hir­vo­nen –l'altre pre­ten­dent al títol a l'inici del ral·li del País de Gal·les– no hagués aban­do­nat diven­dres al ves­pre.

Vuit títols, rècords a dojo i actu­al­ment dis­po­sat a incre­men­tar totes les seves xifres, una cosa que no era al cap de Loeb quan va començar la tem­po­rada que ahir es va con­cloure. L'alsacià no tenia intenció de dei­xar de com­pe­tir, però pen­sava en pro­gra­mes menys exi­gents en dis­po­ni­bi­li­tat i s'havia plan­te­jat dues pos­si­bles vies de sor­tida: el cam­pi­o­nat ale­many de turis­mes (DTM) o bé les cur­ses de resistència. Però amb el que no comp­tava Loeb era que un parell de mesos després Car­los Sainz –amb qui hi ha una gran amis­tat i res­pecte mutu– li par­la­ria del pro­jecte de Volkswa­gen Motors­port d'entrar al mun­dial de ral·lis, li faria una pro­posta en ferm i, sobre­tot, el con­ven­ce­ria que els ral·lis no es poden per­me­tre per­dre un ídol d'aquesta mag­ni­tud.

“Quan ens vam tro­bar em va dir que gai­rebé tenia presa la decisió de reti­rar-se. I ho vaig fer tot perquè canviés d'opinió”, revela el madri­leny. Loeb va començar a repen­sar-se el que quasi donava per fet i la victòria en el Ral·li dels 1.000 Llacs, l'últim cap de set­mana de juliol, el va aca­bar d'empènyer a con­ti­nuar en l'espe­ci­a­li­tat de la qual des de fa nou anys n'és el rei indis­cu­ti­ble. Això sí, man­te­nint-se fidel al seu equip de sem­pre, Citroën, un cop dei­xa­des ben clares una sèrie de con­di­ci­ons. “Hau­ria pre­fe­rit que ho hagués fet amb nosal­tres –diu Sainz–, però l'apre­cio com a per­sona i com a pilot i si he inter­vin­gut en què con­tinuï en el mun­dial de ral·lis me'n sento satis­fet. Espero que les pròximes tem­po­ra­des li siguin fructíferes.”