Abans dels entrenaments, sí. Però després de veure com em va anar la qualificació, en què vaig ser 14è, no. Vaig sortir sisè en la cursa i hauria estat massa optimista esperar una victòria. Només pensava a disfrutar, fer-ho bé i, com a màxim, intentar pujar al podi.

Vam arribar al final de la recta quatre pilots molt junts. Jo anava per l'interior i sabia que havia de frenar tard per superar-los. Així ho vaig fer. El cotxe es va moure bruscament de darrere, vaig bloquejar les rodes i el vaig controlar. Tenia el mur molt a prop i veia a venir que m'hi encastaria. La clau va ser que no vaig tenir por.

Em vaig posar primer i em van venir emocions que vaig haver de controlar. Les cames em tremolaven i en la primera volta com a líder vaig fer tres o quatre errors, però em vaig poder relaxar.

És el resultat més important de la meva carrera. Abans, guanyar a Macau significava tenir un peu i mig a la F1. Avui és més complicat, però és il·lusionant i m'anirà bé per al meu futur.

Encara no me n'he adonat, però em diuen que és increïble. M'havien dit que guanyar a Macau és el més important que et pot passar abans de guanyar una cursa de la F1, que ni tan sols ho iguala una victòria de la GP2.