“Vaig haver de controlar les emocions”

Abans dels entre­na­ments, sí. Però després de veure com em va anar la qua­li­fi­cació, en què vaig ser 14è, no. Vaig sor­tir sisè en la cursa i hau­ria estat massa opti­mista espe­rar una victòria. Només pen­sava a dis­fru­tar, fer-ho bé i, com a màxim, inten­tar pujar al podi.

Vam arri­bar al final de la recta qua­tre pilots molt junts. Jo anava per l'inte­rior i sabia que havia de fre­nar tard per superar-los. Així ho vaig fer. El cotxe es va moure brus­ca­ment de dar­rere, vaig blo­que­jar les rodes i el vaig con­tro­lar. Tenia el mur molt a prop i veia a venir que m'hi encas­ta­ria. La clau va ser que no vaig tenir por.

Em vaig posar pri­mer i em van venir emo­ci­ons que vaig haver de con­tro­lar. Les cames em tre­mo­la­ven i en la pri­mera volta com a líder vaig fer tres o qua­tre errors, però em vaig poder rela­xar.

És el resul­tat més impor­tant de la meva car­rera. Abans, gua­nyar a Macau sig­ni­fi­cava tenir un peu i mig a la F1. Avui és més com­pli­cat, però és il·lusi­o­nant i m'anirà bé per al meu futur.

Encara no me n'he ado­nat, però em diuen que és increïble. M'havien dit que gua­nyar a Macau és el més impor­tant que et pot pas­sar abans de gua­nyar una cursa de la F1, que ni tan sols ho iguala una victòria de la GP2.